21/11/2021

L’efecte de la guerra al terrorisme

4 min

“La sang ha estat vessada arreu, de Txetxènia a l’Iraq, al Caixmir i a Somàlia. Demanem a tots els germans musulmans que vinguin a la guerra contra els nostres enemics, Israel i Amèrica”. Declaració de la jihad de 1996. Bin Laden pensava que aquesta guerra col·lectiva seria el primer pas per unir la comunitat musulmana mundial, l’umma.

El 2017 la CIA va desclassificar 470.000 documents relatius al terrorisme islàmic. Avui és possible reconstruir-ne la història. Nelly Lahoud, investigadora de l’International Security Program, ho ha fet a The Bin Laden Papers.

El 1998 Al-Qaida ataca les ambaixades dels EUA a Kènia i Tanzània: 250 morts i 4.000 ferits. El 2000 ataca un destructor de la marina nord-americana a Aden: 17 morts. La interpretació des del jihadisme: “És un ascens de l’umma cap a la preeminència al món”. Bin Laden planifica llavors l’atac a l’interior dels EUA. “Juro davant Déu totpoderós que cap persona que visqui a Amèrica tindrà seguretat fins que tots els infidels hagin abandonat la terra del profeta Mahoma”. Bin Laden no va pensar que els EUA anirien a la guerra com a reacció a l’11 de Setembre. Es pensava que la ciutadania dels EUA sortiria al carrer, com amb la guerra del Vietnam, demanant la pau. Era un ignorant total de la política.

El president Bush declara la “guerra al terror” i l’octubre del 2001 envaeix l’Afganistan per aniquilar Al-Qaida i perseguir els talibans, que els havien ajudat des del 1996. Bin Laden no tenia un pla per protegir Al-Qaida. La caiguda del règim talibà els deixa desvalguts, molts dels seus líders són aniquilats i la resta fugen al Pakistan. Al-Qaida perd la capacitat operativa i passa a la clandestinitat.

Bin Laden desapareix de l’escena. Quan reapareix el 2004 i vol reiniciar els atacs terroristes, un militant de segon nivell, Tawfiq, escriu: “Els musulmans hem estat profanats i el nostre Estat ha estat estripat en trossos”. El Pakistan impedeix les actuacions d’Al-Qaida i l’organització constata que “el 90% dels talibans ens han abandonat, comprats amb dòlars lluents”.

La situació canvia quan el 2003 els EUA envaeixen l’Iraq, un país on Saddam Hussein veia la jihad amb hostilitat. Al-Qaida es pot presentar com el salvador. “Quan Déu va conèixer la nostra aflicció ens va obrir la porta a l’umma de l’Iraq”.

El 2004, Al-Zarqawi, un jordà, és qui lidera la jihad. Es produeix la fusió dels dos grups i Bin Laden nomena Al-Zarqawi líder d’Al-Qaida a Mesopotàmia. La capacitat operativa d’uns i la imatge pública dels altres els donen la força que necessiten. “Hauríem desaparegut si no hagués estat per les victòries terroristes a l’Iraq”.

Bin Laden diu al seu lloctinent Zawahiri: “Les accions de venjança uniran els lluitadors de la jihad”. No és tan fàcil: les disputes entre els grups a l’Iraq creixen, el grup Ansar al-Sunna rebutja obeir Al-Zarqawi. Els atacs indiscriminats contra la població iraquiana no ajuden Al-Qaida. Al-Zarqawi és mort en un atac aeri dels EUA el 2006. Els seus successors proclamen l’ISIS Estat Islàmic a l’Iraq i trenquen les relacions amb Al-Qaida.

Nasir al-Wuhayshi proclama l’estat islàmic al Iemen el 2010. A Somàlia hi ha una situació similar. Arreu les iniciatives terroristes es desenvolupen de manera descoordinada. En els últims anys de la seva vida, Bin Laden deplora “víctimes civils innecessàries dintre de la comunitat musulmana”.

El 2011 comença la Primavera Àrab. Al-Qaida es lamenta: “Les revolucions han nascut prematurament”. Bin Laden prepara un text per “protegir i unir aquestes revolucions”. Resulta mort el 2011 en l’atac dels EUA al seu refugi, a Abbottabad, al Pakistan.

El president Obama afirma que la retirada dels EUA de l’Iraq permet concentrar l’atac en Al-Qaida. El temps ha passat, una nova generació de líders dona força a l’ISIS, que es constitueix en l’avantguarda terrorista. Ocupa el buit deixat pel govern de Saddam Hussein. El lidera Abu Bakr al-Baghdadi, que, sobre la corrupció del nou govern iraquià, inicia una ofensiva que Al-Qaida mira d’aturar sense èxit. Estén la presència de l’ISIS a Síria. Se suïcida el 2019 quan és encerclat per l’exèrcit dels EUA.

Bin Laden no va ser capaç de controlar els diferents grups en què s’acaba dissolent Al-Qaida, i Al-Baghdadi no va poder controlar el territori de l’ISIS. Volien canviar el món, i el món ha canviat, però no com ells pretenien.

Més de 20 anys de guerra han eliminat la força del terrorisme. Cap organització és capaç avui de cometre els atacs de l’11-S. L’Àfrica continua sent un feu de terrorisme, la feblesa militar i política i la corrupció dels seus estats ho fan possible.

Els EUA han guanyat aquesta guerra, però les de l’Afganistan i l’Iraq han estat inútils. Són la conseqüència de governants assetjats per una ciutadania que reclamava solucions.

El problema militar i polític, més enllà del mal fet i la mort causada, és la pèrdua de focus a Occident i especialment als EUA en els darrers 20 anys. L’ascens militar de Rússia i la Xina, la guerra a Ucraïna, la repressió a Hong Kong, el Tibet, els uigurs, el rearmament de Corea del Nord… en són la conseqüència.

En una enquesta feta als EUA el 2019, el 55% de la població considera que si Taiwan és envaït per la Xina no se l’ha de defensar. Fa 20 anys aquesta resposta hauria estat la contrària.

El terrorisme islàmic ha perdut la guerra, però ha portat Occident a aïllar-se.

stats