BarcelonaQuan la petita Virginia O'Hanlon li va preguntar al seu pare si Santa Claus existia –perquè hi havia nens que li deien que no– l'home la va remetre al diari americà The Sun: "Si ho veus al diari, és que sí". La nena va escriure una carta demanant que li resolguessin el dubte que li rosegava l'ànim. La carta es va quedar als llimbs però, mesos més tard, algú la va lliurar a Francis P. Church, un dels editorialistes del diari, suggerint-li que escrivís un text de resposta. El periodista va esbufegar. Ateu convençut, haver de redactar un text sobre Santa Claus no era precisament un glop dolç. Però va complir i l'editorial va aparèixer en un lloc discret del diari, al darrere d'un altre dedicat a les bicicletes sense cadenes. Era el 21 de setembre del 1897. En un dels paràgrafs, Church demostrava elegància en l'escriptura i un bon sentit de l'equilibri entre factualitat i necessitat de no rebentar innocències infantils abans d'hora. "Sí, Virginia, Santa Claus existeix. Amb la mateixa certitud que l'amor i la generositat i la devoció existeixen. I són abundants, per aportar a la teva vida la màxima bellesa i joia. Ai las! Com seria d'ensopit el món sense Santa Claus. Seria tan ensopit com si no hi hagués Virgínies".
El text va fer fortuna, sobretot després que el reimprimissin mesos després de morir Church, el 1906. Va ser aleshores quan van revelar qui havia sigut l'autor d'aquell text anònim. Any rere any, la redacció s'omplia de cartes reclamant que tornessin a posar l'editorial en qüestió. Fins al punt que figura com l'editorial més reproduït de la història del periodista americà. Se n'han fet pel·lícules, especials de televisió i fins i tot una cantata. Quin és el secret del seu èxit? En parlem demà.
