Els jutges i l'aplicació de la llei del 'només sí és sí'
BarcelonaL'aprovació de la llei del només sí és sí va marcar una fita en el moviment feminista al posar en el centre el consentiment de les dones com a peça clau per determinar si existia un delicte de caràcter sexual. Fins llavors, la víctima ho tenia molt més difícil i fins i tot sovint havia de justificar-se davant dels tribunals i havia de donar explicacions, per exemple, sobre quina roba portava o quina relació tenia amb el seu agressor. Era aquesta visió masclista que imperava a les sales de justícia la que explicava el baix nombre de denúncies i les reticències de moltes víctimes a haver d'afrontar un procés judicial.
Ara bé, la llei del només sí és sí també incorporava una altra novetat, en principi positiva, que consistia a eliminar la distinció entre abús i agressió sexual (amb violència) amb la idea d'evitar interpretacions que acabessin beneficiant l'agressor, per exemple quan es valorava la resistència oferta per la víctima. El problema és que en fusionar els dos delictes, obligatòriament s'havien d'abaixar les penes mínimes de les agressions, i això obria la porta a revisions de condemnes, ja que la doctrina jurídica obliga sempre a aplicar la legislació que sigui més beneficiosa per al reu.
El cas és que des del ministeri d'Igualtat no es va preveure aquesta eventualitat i tampoc es va preparar l'opinió pública per al que podia passar. Confiar que els jutges aplicarien la llei com volia el ministeri, és a dir, sense rebaixar penes als ja condemnats, ha resultat ser un error, i atribuir-los un masclisme genèric, com va fer la ministra Irene Montero, tampoc ha ajudat a arreglar les coses. Perquè si partim de la base que hi ha un biaix masclista a la judicatura (com a tota la societat, per cert), llavors amb més motiu s'haurien hagut de buscar fórmules jurídiques per evitar aquest efecte. Perquè el perill és que amb l'allau de notícies sobre excarceracions i rebaixes de penes s'acabi produint l'efecte contrari al buscat, és a dir, que les víctimes tornin a pensar que no val la pena fer l'esforç de denunciar.
Dit això, és evident que la judicatura està majoritàriament alineada amb posicions conservadores i contra el govern espanyol, i era molt innocent pensar que no aprofitarien l'oportunitat per afeblir l'executiu. Els jutges madrilenys s'han pronunciat de forma majoritària en contra del criteri de la Fiscalia, que defensa que si la pena imposada amb l'anterior Codi Penal està dins de la forquilla de penes de la nova llei no s'ha de tocar res, i consideren que la rebaixa s'ha d'aplicar de manera gairebé automàtica. A la Rioja, però, la postura dels jutges és exactament la contrària, cosa que demostra que la llei sempre és interpretable i que depèn en part de la ideologia dels magistrats.
El que resulta difícil d'explicar és l'apagada informativa de les audiències provincials catalanes, començant per la de Barcelona, que es neguen a fer públiques dades sobre què està passant amb la revisió de condemnes. Esperem que aquesta opacitat tingui els dies comptats. La justícia, en teoria, està al servei dels ciutadans.
