I AQUÍ

Quan es juga amb l’ànima del votant

“Totes les idees de felicitat acaben dins una tenda”, deia en Bauman, conscient que la recerca de la felicitat acostuma a ésser l’objectiu prioritari del ser humà. L’hedonisme identifica la felicitat amb el plaer, sigui del cos o de l’ànima. La felicitat dels polítics sembla estar més a prop de l’hedonisme de l’ànima que del cos. Això sempre que entenguem que l’ànima és la dimensió més important dels polítics. Plató defensava que l’ànima pertanyia al món de les idees, intel·ligible, etern i perfecte. Per això creia que aquesta impulsa la persona al coneixement i a la virtut, per allunyar-se de la matèria corruptible i poder ser alliberada del cos. L’ànima de segons quins polítics sembla estar enfora del que postulava el filòsoif grec i cada cop més a prop de la matèria. Aquestes eleccions hem vist com la dreta ha recuperat l’estratègia de la por i ho ha fet recuperant la idea de felicitat atribuïda a la ‘tenda’ a què es referia Bauman. Han construït la notícia de l’estampida d’empreses conscients de com de fràgil i inestable és la societat actual, són molts els qui encara pateixen els efectes devastadors de la crisi. La por de perder-ho tot provoca tanta ansietat que condiciona el vot. Em resulta difícil pensar que la societat catalana es decanta per l’extrema dreta si no és perquè han aconseguit resorgir els instints més primigenis. La piràmide de Maslow estableix la jerarquia de necessitats de l’ésser humà i en aquesta piràmide les emocions positives estan lligades al passat (satisfacció, orgull...), al present (plaer, absorció...) i al futur (esperança, optimisme, confiança...). Els partits sobiranistes hauran de fer feina en el futur –si els deixen– per recuperar l’ànima del votant.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF