Aquells joves tan simpàtics amb còctels Molotov
BarcelonaL’atac amb un còctel Molotov a la seu de Podem a Cartagena suposa un pas més en l’escalada de polarització política a Espanya. Però cap dels quatre diaris d’obediència estatal considera que l’incident mereixi un lloc en portada. D’acord, l’atac va ser de nit, amb les dependències buides i tot just s’han causat danys materials de no gaire consideració. Però sobta (és un dir) aquesta discreció per part de rotatius que no dubten en col·locar en primera pàgina quatre pintades, si el partit guarnit és dels seus. I que saben on trobar aquell contenidor cremat amb el qual denigrar una manifestació de centenars de milers de persones eminentment pacífica.
Fa uns dies, al programa d’Ana Rosa Quintana, la seva titular es lliurava a l’enèsim blanquejament del feixisme. Pablo Iglesias havia estat rebut amb increpacions i salutacions nazis, però un rètol al programa ho qualificava de “xarop democràtic”. Era la seva manera d’alimentar una falsa equivalència entre Vox i Podem. Els dos partits potser estaran en els dos extrems de l’espectre, però la seva relació amb el discurs (i les obres) de l’odi no té res a veure. En tot cas, negligir l’existència del neofeixisme (o com en vulguin dir) des d’un mitjà tan potent com la televisió de més audiència a Espanya resulta d’una irresponsabilitat supina.
La triple dreta ha condemnat d’aquella manera l’atac de Cartagena: dient que sí, que molt malament, però que s’ho han buscat. I els diaris que han alimentat el clima d’hostilitat contra els liles no es donen per al·ludits i més aviat es detecta una certa sorna en les cobertures. Els editorialistes iracunds no treballaven, aquesta setmana: deuen haver sortit en processó, obrint-se pas entre simpàtics joves que duen bidons de benzina, a veure si enganxen algun pelut amb un perillosíssim esprai de pintura.
