Les joies de la Corona

Llegeixo a l’ARA que “els hereus d'Humbert II d'Itàlia, que va abandonar el país després del referèndum del 1946 –que va proclamar la república–, han iniciat una batalla legal per recuperar les joies de la Corona”, que estan custodiades, a hores d’ara, en un banc. Es veu que Humbert, amb les presses, no se les va emportar a l’exili.

Esclar, les joies són de la Corona. Però això és així mentre existeix la Corona. Quan la Corona s’exilia, perquè hi ha un referèndum (si es gosa fer un referèndum, guanya la igualtat, esclar), les joies de la Corona ja no han de ser de la Corona, perquè les propietats de la Corona s’han aconseguit, justament, gràcies al fet, injust, de l’existència de la Corona. La monarquia, com sabem molt bé els súbdits de Felip VI, és un sistema arcaic, que no té cap sentit excepte per al mateix monarca. Al súbdit, avui mateix, no li serveix de res tenir per damunt seu un senyor que ha de mantenir, i que a sobre no va ni a cavall. Resulta, de fet, que el senyor, com que diu que “és del segle XXI”, no porta sempre la corona i la capa d’ermini. Però això no el converteix en més igualitari. Justament, si observem la dinastia dels Borbons, ens trobem que des de l’època de Ferran VII (el del membre viril desproporcionat) fins a l’actual han patit una involució. Ferran VII devia tenir bufó, però Felip VI no només no en té, sinó que, a sobre, compta amb el delicte d’"injúries a la Corona", per si de cas en sortís algun a rapejar.

Si els hereus d’Humbert volen les joies, haurien de voler, també, totes les altres propietats. És a dir, les terres del regne i tots els súbdits que les conreen, en especial les pageses, perquè, com és sabut, els reis, sense dissimular gens o dissimulant una mica, tenen “dret a cuixa”. Per què les joies sí i les altres propietats no? Les joies eren dels avantpassats d’Humbert. Però els palaus, les súbdites violades i els fills il·legítims també.