SI AIXÒ ÉS GUERRA...

El joc de les cadires

XISCO NADAL
XISCO NADAL

Un fantasma recorr aquests dies les Balears: són els sopars d’empresa. Les conseqüències de la borrasca Anna seran #PatatóCorcart si les comparam amb els efectes devastadors que aquest cap de setmana viurem a causa de la influència de begudes espirituoses de graduació diversa. Com cada any per aquesta època, han arribat els dies de l’exaltació de l’amistat, del “com t’estim”, del “mai t’ho he dit però ets un tio de putíssima mare” i altres herbes -mesclades- que la gent diu quan va contenta i perd la vergonya de verbalitzar allò que duu cuinant-se mesos. I per un moments, per uns instants fugissers com quan fas un cove amb les mans perquè no s’escapi l’aigua, hom creu que la vida és meravellosa i no pensa en les conseqüències d’allò que fa perquè “dilluns” és només la meitat del títol d’una cançó dels #TheMamasAndThePapas. Però la ressaca serà terrible, feu-me cas. I si no que li demanin a Biel Barceló, el vicepresident de braons tatuats a qui una paella de Nadal li ha costat el càrrec. El que no va aconseguir el cas #FlipauAmbJaumeGarau ho ha precipitat una trobada de contertulians sota el sol rumbós de l’hemisferi nord, i ja sabeu que no hi ha res pitjor que una ruptura amorosa just abans de Nadal.

Al sopar d’enguany del Consolat hi ha una cadira buida que molts malden per aconseguir. Però Francina, la presidenta apaivagadora, ja ha posat pau i ha deixat clar que la vicepresidència continuarà en mans de MÉS, tot i que no sap quines mans de seda haurien de ser aquestes que li permetessin arribar sense més ensurts a la recta final de la legislatura. Llegesc en aquest diari que els ecosobiranistes veurien com una “ofensa” que se’ls negàs la “capacitat” d’escollir qui substituirà Barceló. Amb el ball de cares que hem viscut en poc més dos anys, esper que entenguin el recel que provoquen als seus companys de taula el seus dots a l’hora de triar. Com ja vaig dir l’any passat a la festa dels premis ARA Balears, aquests ‘Acords pel canvi’ estan posant molt fàcil la tasca dels documentalistes perquè a cada convocatòria la foto és ben diferent i ja no cal haver de fixar-se en el pentinat de la presidenta per saber la data. Per això, el marge d’errada, aquest pic, ha de ser mínim.

Com que ja tenim clar que la conselleria serà per a MÉS, donam per inaugurats ‘Els jocs de la fam’ versió ecosobiranista. Hi ha una frase típica que es repeteix any rere any a qualque àpat de Balears: “Ai, nina... amb sa picada ja hauríem sopat”. Però això no passa als tiberis del carrer Antillón. Allà volen picada, primer, segon, postres, copa, puro i ressopó, si fan més de les dues. Tot el que toqui. I bé que fan. El problema ve quan no saben fer la digestió d’una taulada tan copiosa i els dofins tornen calàpets caribenys.

La gran Lola Flores tenia una cançó mítica que es deia ‘El partido de la amistad’, en la qual es dedicava a repartir conselleries, ministeris i ambaixades a tort i a dret entre les seves amistats més afectes. Per l’estil i pel contingut, aquesta serà una tonada que mai podran ballar a la seu de MÉS per Mallorca. La paella caribenya que ha fet caure tot un vicepresident ha palesat que l’antic PSM és molt de PSM i que, quan els tords volen baixos i les conselleries perillen, ells saben jugar a les cadires millor que ningú. Ni una coa d’alatxa té aquesta capacitat de reacció.

No sé vosaltres, però jo sempre que vaig a un sopar d’empresa procur arribar dels primers per poder triar lloc. No hi ha res pitjor que haver de seure tota una vetllada devora algú que no et fa gens de tec i veure’t obligat a demanar-li que et passi una vegada i una altra els calamars a la romana que tant t’agraden. Amb el gol per l’esquadra que li han fet a Fina Santiago, el morbo d’enguany és saber qui seurà devora qui al sopar de MES. No m’agrada fer travesses però tothom que ha vist ‘Game of Thrones’ sap que per arribar al poder convé estar assegut entre els Stark -el clan d’Esporles- i els Lannister -el clan de Petra. Allà hi haurà la clau que obrirà la porta de la vicepresidència. Esperem que al capítol de la setmana que ve, ja se’ns hagi revelat la #FumataBianca.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF