TRIBUNA OBERTA

Les incongruències de la Conselleria d’Educació

ASSEMBLEA DE DOCENTS DE L'IES INCA

Dia 31 de juliol de 2020 la Conselleria de Salut del Govern va publicar una resolució que limitava les reunions familiars o socials a 15 persones en espais tancats i a 30 en espais oberts amb la finalitat de poder prevenir l'expansió descontrolada del covid-19. Actualment, quan els contagis a les Illes continuen creixent i just un mes abans de l'obertura dels centres educatius, la Conselleria d'Educació continua sense donar solucions als problemes de salut pública que pot generar la massificació de l'alumnat dins les aules, ja que les ràtios previstes per al curs vinent permeten grups-classe de 30 alumnes als nivells d'ESO i fins a 35 en el cas de Batxillerat.

No deixa de ser paradoxal que una normativa aprovada pel Govern no sigui d'obligada aplicació a l'entorn educatiu. Davant la gravetat de la pandèmia, el senyor conseller Martí March s'ha conformat a publicar una resolució (BOIB del 7 de juliol de 2020) que conté una sèrie d'instruccions inviables i de vegades fins i tot incomprovables. Per exemple, es diu que els alumnes i els docents es mesuraran la temperatura cada dia abans de sortir dels seus domicilis; que caminaran pels passadissos en files organitzades respectant el metre i mig de distància de seguretat; que en el moment del pati cada grup-classe haurà de restar dins una àrea delimitada i que no tindrà contacte amb companys d'altres grups... A més, March ha deixat en mans dels seus treballadors la responsabilitat d'elaborar uns plans de contingència que en teoria han de servir per aconseguir un escenari escolar segur adaptat a la “nova normalitat”. Això sí, amb ràtios de, com hem esmentat abans, 25, 30 o, en algunes ocasions, més alumnes per aula. Davant aquesta absurditat, no queda més remei que no sigui plantejar-se que la Conselleria d'Educació ha obviat calibrar les possibles conseqüències de reobrir els centres sobresaturats i ha preferit tallar el llacet de la inauguració del nou curs a qualsevol preu abans d'arriscar-se a escoltar una allau de possibles crítiques provinents de l'opinió pública.

Podem manifestar, sense por d'equivocar-nos, que qualsevol mesura preventiva que no vagi acompanyada d'una reducció de ràtios estarà condemnada al fracàs. Hi ha algú que cregui veritablement que els estudiants aguantaran la incomoditat de les mascaretes durant tota la jornada lectiva perquè els centres no disposen d'espai suficient de seguretat, que compliran escrupolosament totes les mesures higièniques reflectides al BOIB o que no sortiran als passadissos entre sessió i sessió de classe? Per altra banda, hi ha cap docent que estimi que és viable impartir classe rere classe amb les sufocants mascaretes col·locades durant hores, guàrdies, reunions d'equips, etc., sobretot amb les elevades temperatures que solem suportar durant els mesos de setembre i octubre a les aules? Convertir la utilització de les mascaretes en la principal eina de protecció als centres educatius provoca dubtes més que raonables i no sembla un aval fiable per evitar els contagis.

La seguretat i la salut en el treball són un dret fonamental. Per tant, la Conselleria d'Educació i els seus representants són els responsables de garantir que els centres educatius siguin segurs i que el retorn a classe no posi en perill la integritat física d'estudiants, famílies i treballadors. Tanmateix, el temps corre i no hi ha cap indici que ens faci pensar que el senyor March tingui intenció de moure un dit per revertir aquesta preocupant i perillosa situació.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF