De l’article de Jaume Vàchier (Barcelona, 1902-1979) a 'L’Opinió' (15-II-1933). Tres dies després el president Macià i l’alcalde Aiguader inauguraven el primer semàfor a Barcelona. Aquest estiu ha fet 120 anys del naixement de l’enginyer Vàchier, promotor de novetats urbanístiques a la Barcelona republicana des del seu càrrec de regidor d’esquerres elegit l’abril del 1931.
Quan aparegueren els primers models de laboratori de “tràfic-control” actuats pels mateixos vehicles [...] es va promoure en medis científics i tècnics, sobretot entre enginyers del tràfic, un interès considerable, basat en què aquests nous senyals lluminosos no eren una modificació dels sistemes automàtics fixos fins llavors emprats, sinó que eren uns sistemes ben nous, basats exclusivament en la regulació del tràfic pels mateixos vehicles. Vist el primer aparell d’aquesta mena que s’utilitzà, molta gent arribà al convenciment que la invenció consistia únicament en un mètode que es podia resumir amb dues paraules: “vehicle-detector”. Els tècnics estudiaren a fons el nou sistema i descobriren les seves innombrables possibilitats. [...] Companyies i particulars han llançat al mercat sistemes de control accionats pels vehicles, consistint en una forma més o menys perfecta de detectors sensibles al pas dels vehicles i un parell de “relés” auxiliars per a determinar els temps fixos del control. [...] Però el “detector” no és, ni molt menys, la part essencial del sistema de control accionat pels mateixos vehicles, puix que en una cruïlla on aflueixen, suposem dotze carrers, la presència d’uns quants vehicles en cadascuna i en totes a l’hora, motivarà, mitjançant els corresponents detectors, l’accionament del sistema de control; però, en quina forma es desenrotllarà el pas de cadascun d’ells? Hi haurà prioritat per a alguns? Es podran copsar velocitats i la densitat del tràfic? I en això radica l’essència d’aquest sistema. Ho controla tot. [...] Cada vehicle que trepitja el detector, allarga la duració del període verd per un temps determinat anomenat “interval-vehicle”, i que comença a comptar-se d’ençà que les darreres rodes del vehicle trepitgen el detector. Des d’aquest moment, i dintre aquest període, poden passar altres vehicles per sobre el detector essent controlats cada un d’ells i allargant el període amb un o més interval-vehicle des d’aquell moment. L’“interval-vehicle” és, doncs, el temps que un vehicle necessita movent-se a una velocitat normal per a arribar a la zona d’interferència situada al centre de la cruïlla després que ha passat per sobre el detector situat a uns 30 metres abans de la cruïlla. Considerant una velocitat reduïda, per exemple, 30 quilòmetres hora, o sigui uns 7,5 metres segon, es necessitarà un interval-vehicle de 4 o 5 segons. [...] Aquest és el sistema de tràfic control automàtic flexible que l’Ajuntament de Barcelona, després d’un estudi profund, ha posat a la cruïlla Balmes-Provença. L’esquematitzem en la figura adjunta. [...] En el I Congrés Nacional de Circulació s’acordà la utilització d’aquest sistema a totes les noves senyals lluminoses automàtiques flexibles. Barcelona, doncs, seguint la tradició, conserva el seu peculiar dinamisme. Ha estat la primera ciutat d’Espanya en complir els acords del Congrés de Circulació i la primera d’Europa a tenir un equip complet d’aquestes moderníssimes senyals.
