16/06/2022

La impunitat policial i un premi Pulitzer

2 min

El premi Pulitzer Javier Bauluz ha explicat que no té intenció de pagar les dues multes —una de 700 euros, l’altra de 100– que li han imposat en funció de la detestable llei mordassa. Que ja l’embargaran. El fotògraf estava cobrint per a El País el tancament del campament d’immigrants d’Arguineguín, fa dos anys. Fins aleshores només els havien deixat disparar les càmeres des de dos-cents metres, de manera que els concentrats tan sols havien pogut aparèixer com una massa sense cares: la vella estratègia de la deshumanització. Però les regles del joc havien canviat… en teoria. Quan Bauluz s'hi va acostar, dos agents li van demanar que s’allunyés. I, mentre ho feia, un d’ells el va agafar pel braç i li va pinçar el nervi, segons el relat del fotoperiodista. Sorprès pel dolor, va sacsejar-se per desfer-se de la mà agressora. Pam: falta de respecte a un policia, 700 euros. La segona multa és per negativa a identificar-se, 100 euros més, tot i que Bauluz explica que ell va acabar lliurant el DNI. “Quan va tornar l’agent de la furgoneta, venia amb dos papers. «Aquest segon és una còpia?», vaig preguntar. Em va dir que no, que era una altra denúncia per haver-me negat a identificar-me… Tot això mentre em tornava el DNI. Va ser surrealista”, explica l’afectat.  

L’abús de poder és flagrant. Els agents de policia tenen el privilegi del principi de veracitat. És un poder molt gran, que hauria de tenir un joc de contrapesos. S’acumulen massa casos en què la realitat —beneïts vídeos!— evidencia l’arbitrarietat de massa agents: no són pomes podrides, la falla és sistèmica. I tan culpable és l’agent multaire com el superior que mira cap a una altra banda. (Coda: Ja heu vist la sèrie We own this city, de David Simon i Georges Pelecanos? Una meravella de periodisme filmat sobre excessos policials).

stats