Un imprescindible impuls a les zones madures

Fa anys que analitzam les tendències del sector turístic espanyol, a les quals Mallorca no ha estat aliena. És per això que, tot i ser el diagnòstic sobradament conegut, no inundarem amb dades les argumentacions que ja han duit a un alt grau de consens.

Les nostres zones han envellit no només per si mateixes, sinó arrossegades per la infraestructura turística que les compon, i això de manera inevitable ens dificulta competir amb destinacions més modernes i on el desenvolupament de la indústria turística ha estat més recent.

Pareix difícil que hi hagi algú que no comparteixi aquest diagnòstic i, sent així, sorprenen alguns posicionaments reticents al Decret llei 1/2013, de 7 de juny, de mesures urgents de caràcter turístic i d'impuls de les zones turístiques madures.

Aquest decret tracta de resoldre una sèrie de problemes que estan fent impossible la competitivitat de les zones turístiques. Centrat inicialment en la Platja de Palma, obre l'oportunitat a altres indrets de Balears a ser declarats madurs i, per tant, a poder avançar cap a la seva modernització.

Si compartim el diagnòstic de falta de competitivitat, l'entorn econòmic europeu i mundial ens obliga a compartir també la solució: adopció de mesures que ens permeten impulsar l'economia i, amb aquesta, la roda de l'ocupació amb rapidesa i solvència. Ens agradaria, en el seu cas, i si hi fossin, compartir altres alternatives que poguessin oferir-se per no arribar a morir d'èxit i a un naufragi col·lectiu, amb les greus conseqüències (disminució de riquesa i benestar) que això comportaria per a tots els mallorquins.

Són tres els eixos sobre els quals l'actualització de les zones madures ha de pivotar. El primer és el medi ambient i el fre al consum del territori. El decret ho garanteix amb uns límits a l'edificabilitat ja marcats en la Llei 8/2012 del turisme de les Illes Balears i subratllant les actuacions sobre edificacions existents. Si hi ha cap indústria que és conscient de la importància de preservar l'entorn és l'hotelera. Sabem que l'entorn és la clau del nostre producte i sense tenir-ne cura no podrem mantenir la competitivitat d'una destinació.

El segon, l'escurçament de terminis en la posada en marxa dels projectes d'inversió. Fa més de 10 anys que el projecte de la Platja de Palma inicià el camí, anys durant els quals, travessant diferents fases, s'han traçat diversos plans que requeien sobre la inversió pública, inviable en aquests moments. Les circumstàncies han duit a fer un gir en el contingut i versar la seva acció sobre la iniciativa privada; per això, s'ha de facilitar a les infraestructures turístiques existents adaptar-se, de manera que els serveis que presten siguin homologables als d'altres destinacions i poder rompre el cercle viciós que els du a rendiments progressivament decreixents.

Per acabar, les inversions que es realitzin han de ser viables. Per això, es necessita fer possible que les normatives impulsin un nou model basat en la diferenciació i l'adaptació al nou consumidor. La viabilitat de les inversions serà una realitat si a més es millora la qualitat oferida i una reinversió de l'aportació privada a les zones públiques per reforçar la cadena de valor i els serveis bàsics de la destinació.

El decret garanteix les tres premisses. Insta les administracions a reinvertir mitjançant el disseny dels plans directors de les destinacions i a desenvolupar mesures incentivadores per als inversors. Declara d'interès autonòmic les inversions executades a zones madures amb un escurçament de terminis de tramitació a la meitat. I garanteix l'impuls de la qualitat obligant al desenvolupament de plans de modernització i instant els inversors a realitzar reformes integrals i augments de categoria.

El resultat serà beneficiós per a la generació d'ocupació directa, indirecta i induïda i farà que la roda de l'economia comenci a girar.