OPINIÓ
Opinió 21/10/2019

Les imatges i la mobilització

i
Cristina Ros
2 min

Aquests dies una pensa sovint en el temps que només quatre, cinc o deu televisions ens oferien imatges dels conflictes al món, també en el nostre entorn més proper. I ja no dic del temps que només dues cadenes ens transmetien allò que volien, i pus. Coses de persona gran, ho sé. Mai no agrairem prou que no només cada càmera, sinó cada periodista i també cada ciutadà pugui enregistrar allò que passa davant els seus ulls i compartir-ho amb el món al cap d’uns segons. Tot i que també tingui aspectes negatius, l’avenç és impagable.

Em va venir al cap aquest diumenge, a la manifestació contra la sentència del Procés i en favor de l’alliberament dels pressos polítics, una mobilització d’unes 9.000 persones a Palma, cosa impensable a l’illa fa tot just un parell d’anys. A Mallorca, com a la resta del territori espanyol, durant molt de temps s’han seguit preferentment els canals d’abast estatal, i encara ara. No queda gens lluny el temps que José Ramón Bauzá va fer tot el possible per apagar TV3 a les Balears. Però ara, no ve només d’això, tenim la informació al minut i de totes les fonts possibles, de la veïna que mira des de la finestra de casa, de la que passa pel carrer o de la mateixa persona en el moment que se li tiren a sobre per agredir-la. En gran mesura, la reacció del jovent respon a això, a la capacitat que tenen de veure i a la seva escassa dependència dels canals oficials.

Després –aquest dilluns mateix– surt el representant de Vox a les Illes, Jorge Campos, a dir que la manifestació era “separatista”. Deixant de banda que en la concentració de diumenge hi havia una part significativa dels participants que no ho són, independentistes, s’hi podia percebre, com es pot percebre a Catalunya, a Madrid o a Sant Sebastià, que aquesta mateixa gent és a una sola passa de voler separar-se d’Espanya.

De moment, i sobretot, volen separar-se de la injustícia, de la retallada de drets i llibertats, de les actuacions violentes per part dels cossos de seguretat, dels càstigs a la dissidència, d’un executiu estatal –el d’ara, igual que l’anterior– que no respon al govern català en un moments que exigeixen resposta i no enervar més la situació, de la negació a la negociació i, entre d'altres, de la manipulació informativa. I aquest posicionament guanya adhesions, a Mallorca de manera molt notable, però també arreu. Perquè avui tothom pot veure totes les cares d’allò que passa. I tothom pot decidir. D’aquí venen les reaccions.

stats