19/02/2021

Unes illes ionquis del turisme

2 min

A les Balears tenim síndrome d’abstinència: el 27% de caiguda del PIB durant l’any passat no és res més que això. El negoci que va dopar l’economia illenca durant la segona meitat del segle XX, el turisme, ens va atrapar en una espiral de dependència. Necessitam aquest sector fins al punt que quan l’engranatge s’alenteix o s’encalla la nostra economia s’enfonsa, i tota la societat en paga les conseqüències.

No es pot negar que el turisme va dur riquesa a les Illes, sobretot quan el vàrem començar a tastar, però sabem que fa anys que això ha canviat. L’economia ja no en treu els mateixos efectes que fa mig segle. Un exemple: el PIB per càpita del 2019 havia davallat respecte del de l’any 2000. Ho recorda Maria Llull en un article on explica que les Balears són la comunitat on menys va créixer el PIB per càpita entre el 1975 i el 2019. Es basa en un informe del Consell General d’Economistes i la Cambra de Comerç d’Espanya que si hagués pogut incloure les dades de la pandèmia seria encara més dur.

El primer pas per deixar una addicció és tenir-ne la voluntat. I amb el turisme passa el mateix: per aconseguir superar-ne la dependència cal voler intentar-ho, no donar per fet que no es pot. Sí, durant molts anys el turisme continuarà sent el principal sector econòmic, el motor d’unes illes que en són unes autèntiques ionquis. Però això no vol dir que no es pugui avançar per, gradualment, diversificar l’economia i el sector mateix. Ara per ara, el Govern, que sembla que aposta per les energies renovables –per això té una Conselleria de Transició Energètica, no d’Energia– no ha demostrat que ni tan sols es cregui que pot superar l’addicció. Per això té una Conselleria de Model Econòmic, i no de Diversificació Econòmica. 

stats