Els illencs hem de poder pagar un habitatge digne

L’accés a l’habitatge s’ha convertit els darrers anys en un dels principals problemes per a la ciutadania de les Illes Balears. De fet, es reflecteix en totes les enquestes sobre les grans preocupacions dels ciutadans. La pujada del preu dels habitatges, tant els de lloguer com els de compravenda, però sobretot en l’arrendament -posats al costat de la pràctica estabilització del sou mitjà dels treballadors-, fa gairebé impossible que la majoria dels illencs puguin accedir a un habitatge digne, de vegades ni tan sols a un habitatge si no és compartit entre un nombre incòmode de persones i fins i tot de famílies. L’habitatge és un dels drets humans i la seva vulneració, amb tots els problemes socials que comporta, és una realitat que com a societat no ens podem permetre.

Les dades són d’una gran eloqüència. Les trobareu a les pàgines d’aquest setmanari, però serveixi com a exemple una de les informacions que hi recollim: si posam el 2013 com a any de la sortida de la crisi a les Balears, de llavors ençà els sous han pujat una mitjana d’un 2%, mentre que els preus dels lloguers són avui un 44% més cars. Aquesta desproporció és socialment insostenible. Els motius que han duit a aquesta situció són ben coneguts, tot i que convé recordar-los: el preu de l’habitatge ha pujat tant per l’entrada de capital estranger, de països on els sous són molt més elevats, i també s’ha incrementat de manera molt significativa amb l’allau del lloguer turístic. Les solucions de prohibir aquesta modalitat de lloguer en els edificis plurifamiliars, la zonificació i altres mesures que es posen en marxa han arribat tard i mal dotades. Com també publicam, Eivissa només té vuit inspectors per controlar el lloguer vacacional a tota l’illa.

És urgent explorar fórmules per posar fi a aquesta situació de discriminació social i de pèrdua de l’arrelament. Per això, calen polítiques valentes que posin un preu màxim al lloguer o que obliguin a deixar un tant per cent d’habitatge a preu assequible en tota nova edificació o rehabilitació de luxe, un sector que centra la major part de l’activitat de la construcció a les Illes. Cal posar també els recursos i el personal d’inspecció necessaris perquè les mesures es compleixin. I cal frenar una especulació que deixa massa gent en una situació de vulnerabilitat. Els illencs hem de poder pagar un habitatge digne. I així també s’ha de negociar l’increment dels sous fins a una certa quiparació amb els dels països de l’entorn europeu. Si no ho feim nosaltres i des d’aquí, són altres els que marquen els preus que ens deixen sense casa.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF