02/05/2021

Il·lògica alimentària

2 min

L’altre dia, fent la compra, veig un caldo envasat. En llegeixo l’etiqueta. És totalment natural. Sense additius, sense processar. El preu, gairebé un cinquanta per cent més car que les marques industrials que volia evitar. Pregunto al propietari de la botiga com és que hi ha tanta diferència de preu. Em respon: “Home, aquest producte és totalment natural. Per això és tan car!”

Soc economista. I puc trobar una explicació per a gairebé tots els fenòmens econòmics. La marca processada té més components i ha passat per un procés industrial. Són més costos afegits i, per tant, és més cara de produir. S’ha envasat fora de Catalunya, així que l’altre caldo, fet a la nostra terra, ha tingut també menys costos de transport. D’on surt la diferència?

Només dos factors l’expliquen: economies d’escala i data de caducitat. L’alimentació industrial produeix milions d’unitats, i el productor ecològic, una quantitat irrisòria, en comparació. En segon lloc, els conservants permeten que hi hagi menys devolucions per caducitat, cosa que repercuteix en el cost. Producció a gran escala i conservants són l’explicació econòmica perquè un aliment totalment natural, al qual no s’ha afegit res artificial, sigui més car que un aliment que ha necessitat fàbriques, màquines automatitzades, cadena d’envasat, químics i tot un procés llarg i complex de producció i distribució.

L’explicació econòmica ja la tenim. Però això no vol dir que sigui lògic des del punt de vista humà. L’alimentació no natural, juntament amb la pol·lució, és causant de moltes malalties i de la manca de salut. Hem aconseguit que sigui més car menjar natural que no pas artificial. És un contrasentit increïble. Una pastanaga ecològica, com la dona la mare naturalesa, és més cara que no pas una pastanaga cultivada amb fertilitzants.

La productivitat abarateix costos. Però ¿no hauríem d’imputar als productes industrials els costos de la nostra salut? Amb el tabac i l’alcohol es fa. Amb els aliments no es farà mai. Seguirem amb aquesta lògica econòmica, que és una il·lògica alimentària. Menjar sa en una conurbació s’ha convertit en prohibitiu. De vegades penso que la raça humana ha perdut del tot el nord.

stats