Els darrers mesos, i en tendència creixent a mesura que s’acostaven l’abril i el maig electorals, els hotelers de les Illes Balears deien que hi havia “molta incertesa” amb vista a la temporada alta. Qualificaven la situació de “molt difícil”. A les fires turístiques de Fitur i la ITB de Berlín, llançaven constants veus d’alarma per una baixada preocupant de reserves que el Govern corregia a l’alça. Els grans empresaris de l’hoteleria admetien davant la premsa estar “espantats” pel descens de reserves detectat. Les polítiques del Pacte d’esquerres n’eren, per ells, les culpables: un impost turístic que algun dels més grans hotelers no dubtà a qualificar d’“ecofarsa”, la Llei del tot inclòs i altres mesures destinades a preservar el territori d’una ocupació que no és sostenible. A la mateixa ITB, la patronal d’Eivissa i Formentera reclamà l’eliminació de l’impost turístic que, deien, allunya els turistes de les Illes, i asseguraven que els touroperadors germànics “preveuen una baixada del 15% del turisme alemany”. Alhora, però, aquests touroperadors pronosticaven una bona temporada.
Totes aquestes declaracions es demostra ara que estaven pensades en clau electoral i varen ser aprofitades per formacions de dretes per fer campanya. Tot just han passat les eleccions, les previsions han canviat i els hotelers ja preveuen uns bons resultats, en la mateixa línia de l’any passat, per a la temporada que acaba de començar. Així i tot, alguns no s’han estat de declarar quin partit, entre els que poden formar govern, volen que assumeixi la gestió turística. Si l’alarma creada abans del 26-M era un intent molt poc ètic d’influir en els resultats electorals, continuen amb la seva voluntat de comandar apuntant a un partit per conduir la política turística i rebutjant la resta. Si, a més, tenim en compte els moviments que han fet per posar els seus candidats, ens trobam amb la confirmació que aquest empresariat que, en llargues èpoques, ha fet i desfet en aquestes illes, no vol amollar el comandament.
Els hotelers haurien d’entendre que ja no comanden, que la societat no vol que ens comandin. Haurien d’aprendre a respectar la voluntat de la ciutadania i els resultats dels seus designis per al govern del país. És més, ho haurien de fer també perquè els convé. L’actitud que han mantingut al llarg de les darreres dècades, i la constatació que encara volen mantenir-la, ha creat una profunda desafecció cap als hotelers i un rebuig generalitzat vers les seves pràctiques. I això no ajuda a afrontar el futur del model turístic, que necessita repensar-se i fer-ho entre tots.
