No m’agrada el futbol, potser per això cada vegada que veia Cristiano Ronaldo jugant pel Reial Madrid només pensava –amb rancúnia– que era el fitxatge estrella de les Balears. Ni tan sols som del Madrid. Però és probable que el seu contracte sigui un dels llocs on ha anat a parar el sobrecost de l’obra més gran de la darrera legislatura de Jaume Matas, adjudicada –per un “hágase”– a Florentino Pérez. Segons declarà davant el jutge Castro el malalt Rodrigo de Santos, per l’hospital de Son Espases hi va haver una comissió de nou milions d’euros. Cal sumar Can Misses i, fins i tot, els beneficis de la compravenda del 80% de les accions d’ambdós hospitals per 43 milions d’euros, en un intent de l’empresari i president del Madrid de desvincular-se de presumptes mangarrufes del passat. Amb tot, Son Espases es va fer “amb tot el mal del meu cor”, el cor de Francesc Antich. Un cor que no es va estovar quan la plataforma Salvem la Real titllava el seu Govern de “transvestisme polític”. Finalment, Can Misses i Son Espases ja funcionen, quan no hi ha ni mosques ni fongs als quiròfans, per anar-hi, però, al manco a l’hospital de Palma, hem de pagar l’aparcament públic més car de la ciutat. I la mitjana d’espera a Urgències és de quatre hores. La gratuïtat dels aparcaments dels hospitals no és una promesa electoral, és un deute sagnant dels poders públics amb els ciutadans. Que tres anys després de començar aquesta legislatura, i quan s’albira una solució, hi hagi grups polítics que s’atreveixin a posar-ne traves, com és el cas de Ciutadans i MÉS per Menorca, és un xantatge amb els ciutadans d’hostatge, una traïció, una desconsideració i una vergonya.
