Opinió 26/10/2014

Hores de despatx perdudes

3 min
Hores de despatx perdudes

EN LA PASSADA CAMPANYA electoral, un dels mantres més repetits per la dreta era que els governants havien de sortir dels despatxos, trepitjar el carrer i escoltar la gent. Menys cotxe oficial!, clamaven en els mítings. Després de més de tres anys d’exercici del poder, el seu líder va defensar tot el contrari en el debat de l’estat de la Comunitat: “Vostè em diu que estic aïllat del Consolat? No, Sra. Armengol, faig molta feina i cada dia durant moltes hores al meu despatx del Consolat, perquè si algú pensa que aquesta situació es pot revertir sense fer feina en un despatx al Consolat durant moltes, moltes, moltes hores (...) és que no hi ha estat mai i no ha fet feina mai”. Així, el despatx, aquest búnquer que allunyava els seus predecessors del contacte amb la ciutadania i els seus problemes, es converteix amb Bauzá per art d’encantament en l’hàbitat del governant responsable. Però passar moltes hores al despatx -donant per cert que així passi i que estigui motivat per un afany de superació de dificultats col·lectives i no de refugi davant les dificultats personals-, no garanteix per si sol resultats polítics satisfactoris. Només cal veure el fiasco del TIL, ara innombrable i rebatejat com a trilingüisme, igual que Rodrigo Rato ha passat a denominar-se a les seves files com “aquest senyor pel qual vostè em pregunta”.

HORES, SETMANES, MESOS, anys de treball que pagam tots amb els nostres impostos engegats a rodar per la supèrbia d’un Govern que confon majoria absoluta amb absolutisme i es nega a obrir els despatxos al coneixement d’experts i a la consulta d’afectats d’acord amb paràmetres democràtics davant la presa de decisions de gran calat social, com el cas que ens ocupa. Malgrat la nul·litat decretada per la Justícia que ha frustrat la seva imposició a les aules, la croada ideològica disfressada de reforma educativa va ocupar la major part del discurs del president. No és un selecció intranscendent, obeeix al total convenciment que, per molt il·legal que ho hagin declarat els tribunals de Justícia i molta contestació que hagi generat la norma al carrer, constitueix el seu major actiu polític. Per si fos poc, Bauzá va persistir en la demonització del col·lectiu docent i l’obedient Riera va carregar després sobre els lletrats autonòmics la responsabilitat de la resolució amb què la seva antecessora va tractar d’imposar el TIL als centres insubmisos i que ara ella s’ha vist obligada a deixar sense efecte. “Es va dictar aquesta resolució per assessorament jurídic de l’Advocacia, no és més que una resolució de tràmit”. Vaja, un èxit d’il·legalitat, com sempre, imputable a tercers.

A MÉS DE VALENTIA en l’assumpció de responsabilitats davant de l’acció de govern, es va trobar a faltar alguna cosa molt més esperada per la ciutadania. Una explicació per l’entrada a la presó de l’expresident Jaume Matas, aviat “aquest senyor pel qual vostè em pregunta”. Ni una paraula, ni un acte de contrició. “El dia en què es comprometin a no portar imputats en les seves llistes electorals, ens podran donar lliçons”, va presumir Bauzá davant els retrets de l’oposició per la seva actitud davant la corrupció. Nosaltres, sempre un pas per davant, deixam que els imputats ens facin les llistes, li va faltar afegir després de l’esperpent viscut aquests dies a Palma amb el cop de timó perpetrat per José María Rodríguez després de moltes hores de conspiració en despatxos.

stats