L'hora de la ciència amb Pablo Casado
El líder del PP, Pablo Casado (és un dir, perquè el lideratge, dins aquest partit, l'ostenta Isabel Díaz Ayuso, o fins i tot persones que han hagut de fer un pas al costat, com la marquesa Cayetana) té, en la seva manera d'expressar-se, un element involuntàriament còmic que augmenta quan intenta fer ironies a partir de coneixements elementals (que ell no té). Fa unes setmanes, per exemple, es va sotmetre ell mateix a la befa general en explicar-nos que l'energia solar no funciona de nit, i ara ho ha tornat a aconseguir (fer el ridícul) amb les seves reflexions sobre el requisit de conèixer el català per als metges que exerceixin a les comunitats catalanoparlants, País Valencià, Catalunya i Balears (als Països Catalans, per dir-ho de la manera que més agrada als peperos). Segons Casado, això –que els metges coneguin el català– no té cap sentit, i posa com a exemple “més sagnant” –va fer servir aquest adjectiu– el cas dels cirurgians, ja que, mentre operen, el pacient “sol estar anestesiat”.
En efecte, sol ser així. Imaginem, però, que l'anestèsia no li ha fet, al pacient, l'efecte desitjat, i que de sobte obre els ulls i la boca i diu: “No m'han adormit bé”, posem per cas. O que es troba mig entabanat i li agafa per dir “em pica un peu”, o bé, com a la novel·la Els gegants que va deixar inacabada Baltasar Porcel, “tinc pixera i ara menjaria un plat d'arròs amb bacallà”. O quin compromís, si abans de ser anestesiat, al pacient li agafa per dir “m'encomano a santa Rita, patrona dels funcionaris i dels casos impossibles”, i el cirurgià, llec en català, es pensa que l'insulta o que l'amenaça, i la cosa –com tot avui en dia– acaba als tribunals.
En fi. Ens podem burlar tant com vulguem de la ignorància de Casado (és bo que ho facem), però a condició de tenir present que això no representa cap obstacle important a les seves pretensions d'arribar a ser president del govern d'Espanya, de la mateixa manera que la seva titulació acadèmica falsa (o obtinguda per vies fraudulentes) no ha estat impediment perquè continués la seva carrera política. També cal no oblidar que Pablo Casado és un polític afí al nacionalcatolicisme que va causar una guerra civil i va sumir Espanya dins l'analfabetisme, la pobresa i la por durant els quaranta anys de dictadura franquista (que persones nascudes anys després de la mort de Franco, com el mateix Casado, siguin franquistes i puguin tenir encara altes aspiracions en la vida pública, és un fracàs important) i, en cas de governar, ho hauria de fer amb Santiago Abascal com a vicepresident, que és tan franquista com el mateix Casado però, a més, se'n fa gros. Ho recordo perquè les rialles que ens causen els paperots del cap de files del PP no ens han de distreure del rerefons sinistre que hi ha darrere del personatge, del seu partit i del que representen. A aquells (independentistes, sobretot) que encara pensen que tant de bo governi un dia, perquè això farà que els catalans es revoltin, l'enhorabona més sincera i que santa Llúcia, ara que en ve la festivitat, els conservi la vista.
