Jaume Conti Borràs va néixer a la mateixa vila, el 26 de maig de 1936, i a la casa on sempre visqué, al carrer del pare Bartomeu Caputxí. Segon fill de quatre germans, la seva mare, Maria Borràs Cànovas, i el seu pare, Nicolau Conti Negre, veren néixer un dels pocs polítics i ensenyants il·lustres que ha donat la contrada.
De nen, havia tengut de mestres, al mateix poble, les figures de Rafel Colom i Pere Rotger. Més tard ingressà al Seminari de Mallorca, on seguí els estudis d’humanitats, que convalidà a Barcelona per assolir la seva vocació de mestre. Començà de mestre el 1963 a l’escola de Bunyola i continuà al CIDE fins que el 1970 inicià, al col·legi Pius XII, una trajectòria que el portà a dirigir (1973) un bon grapat d’anys aquest centre on implantà el català com a llengua vehicular.
A Bunyola marcà una fita creant l’Acadèmia Mestre Colom amb els seus amics Joan Parets, Vicenç Serralta i Bernat Castell i amb ella facilità a les nines i els nins d’aquell temps arribar a estudis superiors. Fervorós amant de la llengua catalana fou, tanmateix, en la música culta on trobaria un fruitós camí que començà musicalment al Seminari, on feu el grau superior de solfeig i l’elemental de piano, després va fer cursos de direcció de coral a Lleida i Tàrrega amb els seus mestres B. Nigorra, L. Virgili, O. Martorell i J. Ribelles. Amb Bach i Mozart al cim dels seus gustos confessà predilecció pel poema musicat “La Balanguera”. El 1968 fundà, amb Joan Parets, la Coral Polifònica, amb la qual reconduí la tradició coral del poble i la projectà, en paraules seves, cap a un perfeccionament tècnic, tot dins l’àmbit religiós i amb l’objectiu de recuperar els valors de país. Mig segle d’aquesta coral fa que molts de vostès segurament hauran tengut ocasió de comprovar el nivell assolit i que a l’hora dels decessos i les corresponents cerimònies, a la vila, s’han trobat al final d’aquest ritu autèntics concerts de comiat sempre dirigits per aquest bunyolí apreciat i conegut arreu dels P. C. i el seu fabulós grup humà que tants anys l’ha acompanyat.
L’any 1978, en les primeres eleccions després de la Guerra Civil, es dedicà a augmentar, encara més, el seu servei a la seva vila tot creant la candidatura Independents de Bunyola, que el conduí a la batlia amb una contundent majoria absoluta. Governà de 1979-1983 i en la segona legislatura no aconseguí la majoria suficient per rebre tots els suports necessaris per formar govern. “El vot ve del poble però el poder, a vegades, l’administren els partits”. Sota el seu mandat va renovar totes les conduccions d’aigua potable i va ampliar el cementiri. En el seu balanç final, el polític concloïa que “la quantitat de traves administratives resten agilitat a la gestió i la discriminació política pel fet de no militar en cap partit també”.
Els autors Jaume Mateu i Bàrbara Suau, els quals coneixen més la seva trajectòria, asseguren que admirava l’autenticitat individual i la lluita tenaç contra la falsedat. Només sentia temor davant la insolidaritat. Servidor n’és testimoni, a Jaume el podíem trobar cada diumenge matí, envoltat d’amics, al Bar Central, de Bunyola, ben d’hora. Prudent, amable i cordial. Persona solidària en els moments més durs del proïsme. Els nombrosíssims exalumnes, amics i familiars que han desfilat i desfilen per Bunyola, aquests dies, en mostra de condol ho confirmen. El llibre de ficció més volgut d’aquest homenot bunyolí el protagonitza un nen, un home en projecció: “El petit príncep”, de Saint Exupery. Descansi en pau, Sr. Conti.
