Si hom pensa en un possible bombardeig (1954)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDe la crònica de Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) des de Nova York pera Destino (30-X-1954), una peça que va cridar l’atenció perspicaç del lector Andreu Suriol. Versió en català a Obra Completa de Pla (vol. 34, Ed. Destino, 1978). No hi ha pressentiment ni profecia, esclar, en aquest text periodístic planià. Hi ha l’observació aguda pròpia dels bons cronistes.

Passejant per Nova York hom es troba constantment amb aquesta paraula: “Shelter ”, que vol dir refugi, si no estic equivocat. En plaques i pancartes de diferents grandàries aquesta paraula és escrita profusament: en els edificis verticals, en els hotels, en les estacions, en les oficines públiques, pels carrers, a tot arreu. Jo no sé pas si Nova York està preparat per un atac de l’aviació utilitzant les armes que foren projectades contra la població civil en el curs de l’última guerra -o armes encara més modernes. El que pot afirmar-se per la quantitat de refugis antiaeris assenyalats per la paraula de referència és que aquesta ciutat ha realitzat un treball immens de prevenció i de defensa contra els possibles atacs aeris. Quan hom contempla des d’una altura plausible la concentració humana que viu al voltant de l’estuari del Hudson, la seva densitat espessa, i hom pensa en la possibilitat d’un atac de l’aviació amb bombes atòmiques -o de qualsevol classe- se li posa la pell de gallina. Per poca imaginació que hom tingui, se li apareix mentalment un espectacle terrorífic, apocalíptic. De tota manera, durant el període de prosperitat fabulosa que ha seguit a la segona guerra mundial [...] el nombre d’estructures verticals que s’han construït ha estat nombrosíssim. S’ha donat, doncs, aquesta paradoxa: aparentment Nova York, i en general tota l’àrea habitada de l’estuari del Hudson, presenta una dramàtica vulnerabilitat. Aquesta sensació terrible de perill ve donada precisament per les construccions verticals. Hom queda literalment esborronat només de pensar que un d’aquests gegants pogués esfondrar-se. I bé: els últims trenta anys registren les més altes xifres d’activitat en aquesta classe de construccions. [...] Ara, ¿com és possible posar d’acord aquesta tendència amb la vulnerabilitat que Nova York presenta a simple vista? [...] Diu el periodista francès Raymond Cartier, que és l’estrella de la revista Paris Match, que “Nova York és la ciutat a la vegada millor i pitjor construïda per a suportar un bombardeig. [...] Els gegants de Manhattan tenen una solidesa que quedà demostrada el 27 de juliol de 1945, quan una superfortalesa volant B-25 topà, en temps de boira, amb el pis 79 de l’Empire State Building sense produir a l’edifici dany apreciable. [...] S’admet per la Defensa Passiva que existeix una seguretat satisfactòria en els grans buildings a partir del setè pis per sota del teulat. Per tant, el problema dels refugis és a Manhattan un problema menor que en altres ciutats. El que, per contra, existeix és l’obsessió d’un pànic i d’una temptativa de fugida motoritzada que podria donar lloc a una espantosa carnisseria.” Les observacions són interessants, però és, em sembla, obligat de prendre-les a benefici d’inventari, perquè encara, per fortuna, la cosa no s’ha produït i és d’esperar que no es produeixi mai. [...]