Quan ho fa Sánchez està malament, si ho fa Scholz està bé

BarcelonaAquest diumenge Alemanya va presentar un ambiciós pla de 65.000 milions d'euros per controlar la inflació que incloïa una pujada fiscal sobre els beneficis extres de les energètiques. El titular de la notícia web a El Mundo era, en aquest sentit, asèptic: "Alemanya utilitzarà els guanys extres de les empreses energètiques per abaixar els preus". Es tracta d'una mesura que ja va posar en marxa Mario Draghi a Itàlia i que després va "copiar" Pedro Sánchez a Espanya. La mesura és de sentit comú: si algú està tenint beneficis extres amb la crisi econòmica és normal que l'estat els faci servir per reequilibrar el sistema. La curiositat, però, em fa buscar com va donar El Mundo la notícia quan va ser aprovada pel govern espanyol. El titular és impagable: "Sánchez declara la guerra a les elèctriques i confiscarà els seus beneficis extraordinaris per topar el gas: 'S'ho poden permetre'".

La diferència entre els dos titulars és tan abismal que donaria per a una classe sencera sobre periodisme. El primer és un titular periodístic: algú (Alemanya) fa una cosa (apujar uns impostos) amb un objectiu (abaixar els preus de l'energia). Després ja es veurà si la mesura és encertada o no, i de fet la informació es pot acompanyar amb l'opinió d'economistes. El segon és un titular impossible de llegir sense una connotació negativa: no deixa lloc a la interpretació del lector, se li diu que està malament i punt. Per això es fan servir expressions pejoratives com "declarar la guerra" o, sobretot "confiscar". El fet que el diari no tituli igual una cosa quan la fa Alemanya o quan la fa Espanya demostra que en un cas fa periodisme i en l'altre fa opinió disfressada d'informació, que és el càncer que està acabant amb la credibilitat de la professió.