I AQUÍ
Opinió 10/06/2017

Si ho reduïm a l’absurd, s’entén millor

i
Ferran Aguiló
2 min

Quina malastrugança plana sobre aquest país, que inventa noves formes de destrucció quan les antigues, sadolles, sembla que s’esvaeixen? Confés que la pregunta, com a formulació retòrica, m’agradava tant que l’he deixada, tot i saber que és tan inexacta que frega la mentida. Perquè la veritat és que mai no s’esvaeix cap de les formes de destrucció –d’autodestucció, per ser exactes– que ens hem atorgat amb fruïció. Com a molt, a vegades i per circumstàncies alienes, returam la destrossa. Cert que el voluntarisme idealista ha guanyat qualque batalla, però vista la pressió sobre zones ‘guanyades’ com es Trenc, hom comença a patir de manera preventiva per la Dragonera. Les grues han fet malbé la costa; les autovies, l’interior. I ara, quan s’albirava una petita dosi de seny, adobada de governs amb cares que sempre havíem vist rere les pancartes, la cobdícia de molts i la irresponsabilitat dels poders reals es capbussen en la mesquinesa per defensar que tot és susceptible de ser explotat econòmicament i qui no ho fa és perquè no pot. Quan ens pensàvem que l’objectiu era aconseguir unes condicions laborals dignes en una hoteleria més professional i selecta, es multiplica el lloguer turístic i la seva proposta de fer un país de rendistes i de netejadors que no poden pagar la renda. La propera vegada que sentiu el missatge que els pobles preparats per al futur seran els que més R+D+I tindran, pensau que a les Balears ens preparam per tenir una societat de: Rendistes, que viuen de l’explotació de l’habitatge; Desgraciats, que els serveixen i no aconsegueixen que el sou els rescati de la pobresa, i Inversors, que cerquen ser dels primers i servir-se dels segons. País!

stats