Telecinco: la història es repeteix
Diumenge a la nit Telecinco emetia la segona part del drama de Rocío Carrasco explicant la violència física i psicològica que ha patit per part del que va ser el seu marit, Antonio David Flores, durant vint-i-cinc anys. El nou eslògan que fa servir la cadena aquesta setmana per promocionar l’escàndol és La historia se repite. El motiu? Que davant la denúncia televisiva dels maltractaments de Rocío Carrasco, la cadena ha tornat a donar veu al seu exmarit per amenaçar-la un altre cop. I això demostra com és de maquiavèl·lic aquest espectacle. Per esponjar la tertúlia feien una falca promocional per intensificar el drama. Un breu muntatge on recollien frases de la protagonista i, aleshores, les combinaven amb unes declaracions intimidatòries del seu exmarit recollides a peu de carrer. Amb un primeríssim primer pla del personatge, advertia amb la ràbia als ulls: “Si vais a hacer ver a la gente, o perdón, si Rocío Carrasco va a hacer ver a la gente que su verdad es la verdad absoluta, lo va a pasar fatal. Porque no sabe la que se le avecina. Te dije el otro día que venía tormenta. Esta chica no sabe donde se ha metido”. Algunes d’aquestes frases les repetien en bucle. L’escena és un retrat de manual de l’agressor típic que detecta que acaba de perdre el control i vol recuperar-lo a la desesperada. Efectivament, la història es repeteix: Telecinco dona cobertura a un agressor perquè pugui amplificar la seva intimidació i revestir-se de poder. Violència mediàtica una altra vegada. L’ús de les càmeres i del discurs públic per agredir una persona hauria d’estar penat judicialment. Perquè l’amenaça a través dels mitjans implica la disseminació de l’odi social. En diverses ocasions Carrasco ha explicat com la gent pel carrer la insultava, la titllava de mala mare o la vexava amb missatges aberrants que feien referència a la seva vida privada. Una vida privada airejada pel seu exmarit a Telecinco. La imatge mediàtica que l’exmarit i l’entorn del clan Jurado van construir d’aquesta dona ha influït, també, en algunes negligències judicials que ara, massa tard, surten a la llum. Ve't aquí la hipocresia de Telecinco. Més de vint anys sent la plataforma d’agressió a Rocío Carrasco. De sobte, els convé fer un gir i donar suport a la víctima per denunciar els maltractaments, per, a continuació, permetre que ell ara la torni a amenaçar a través de les seves càmeres i vendre, així, l’espectacle que seguirà la resta de setmana. Judicialment s’hauria de poder responsabilitzar un canal de televisió perquè ells també exerceixen la violència psicològica a través dels seus col·laboradors i guionistes. Aquesta violència l’han patit moltes dones, no necessàriament famoses. La farmacèutica Maria Àngels Feliu, Carmina Ordóñez, Consuelo Alcalá, Juana Rivas i un llarg etcètera. El problema és, precisament, el que anunciava Telecinco: que la història es repeteix i es continuarà reproduint perquè tot plegat és un negoci que se sustenta gràcies a aquesta violència que ells s’encarreguen d’alimentar.
Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió.
