25/08/2021

Una història de policies diferent

2 min
'La delgada línea azul', una sèrie que entra en les complexitats de la vida policial.

Filmin ha estrenat La delgada línea azul (Tunna blå linjen), la sèrie revelació de la televisió sueca. Són deu episodis d’una hora sobre el cos policial de la comissaria del barri més conflictiu i pobre de la ciutat de Malmö. La història se centra sobretot en mostrar les dificultats dels protagonistes per separar l’activitat professional de la vida personal. Però lluny de ser un drama criminal típic i tòpic sobre les trifulgues d’uns homes uniformats, La delgada línea azul és diferent a l’hora d’explicar-nos els aspectes més profunds del relat. Si bé una sèrie com Antidisturbios (Movistar+) també procurava subratllar de quina manera es barregen feina i vida, la sèrie sueca subratlla les circumstàncies socials, econòmiques i polítiques que influeixen en la vida d’un barri i com repercuteixen en la delinqüència. I de retruc, com el cos policial ho afronta, ja sigui sovint des de la impotència, la resignació, des d’un excés d’implicació o amb ràbia. No són herois, perquè ni tan sols compten amb la confiança dels veïns. I aquestes esquerdes són les que permeten explicar a l’espectador les arestes més difícils no d’uns delictes en concret sinó d’un conflicte global.

Pel que fa a la realització, la utilització de la càmera a l’espatlla per penetrar en la vida dels personatges accentua la tensió narrativa i la proximitat amb els fets. Visualment té certes connotacions documentals que remeten fins i tot als realities policials nord-americans. L’ús de les el·lipsis per dinamitzar la trama és un factor clau. Apel·la a la intel·ligència de l’espectador i, a més, estalvia els tòpics televisius que sovint es construeixen al voltant de les ficcions policials. Quan un policia rep un avís d’un cas a través de la ràdio, no sempre veiem com després resol la situació. Però en canvi subratlla quins tipus de problemes han d’atendre els protagonistes. Evita també una recreació en la violència. Els casos de maltractaments masclistes o violacions se’ns expliquen no des del dramatisme de la comissió del delicte sinó des dels seus matisos més complexos: dones que no denuncien l’agressor o les mancances legislatives o de pressupost per afrontar-ho de manera més efectiva. Quant al guió i la postproducció, la presència de les xarxes socials hi té un paper rellevant. Sovint se sobreimpressiona en pantalla l’allau de missatges de Twitter, Facebook i Instagram com a element de pressió. Delaten l’abisme entre allò que passa a la realitat i la percepció social que se’n té, remarcant la demagògia i el populisme dels mateixos ciutadans i mitjans com un verí que intoxica encara més el context. És inevitable percebre La delgada línea azul com un instrument d’humanització de la policia una mica propagandístic, com un bàlsam conciliador entre agents i ciutadans. Però també és comprensible que a Suècia hagi tingut impacte perquè remou consciències sobre l’estat del benestar i la gestió del govern i denuncia aspectes socials apel·lant més a la humanitat de la gent que a l'èpica policial.

stats