OPINIÓ

Mentre hi hagi lliga, hi haurà esperança

El Mallorca-Tenerife d’ahir no es va disputar precisament en el millor moment de la temporada. El Barça just acabava de guanyar la lliga a Granada. No fa falta recordar que mig Mallorca té simpatia pels blaugranes i l’altra pels blancs. Per tant, el partit de Son Moix –tanta sort que el canviaren d’hora– no semblava que hagués de ser unes postres gaire temptadores. Així i tot, la jornada entre dos equips illencs tenia un interès especial, però no la morbositat que gent del món futbolístic hi havia volgut veure. La tornada a Palma de Josep Lluís Martí com a entrenador del Tenerife hi afegia un poc de sal, simplement això, però no va passar d’aquí perquè, entre altres coses, en Pep Lluís és un senyor. El seu equip va ser professional, no va regalar res, però possiblement tampoc no va posar el coll en una rivalitat sense sentit, perquè ja fa dies que té la feina feta. Una responsabilitat que ha acomplert molt bé el mallorquí d’ençà que dirigeix l’equip canari. Una altra cosa és que els jugadors de Vázquez encarassin el compromís més seriosament que jornades enrere, sobretot en camp contrari. D’aquesta manera, entrenador i jugadors segurament pogueren dormir tranquils després d’haver sumat tres punts vitals per mantenir la categoria. El Mallorca no ho va brodar –tampoc no en sap més–, però almanco va tenir la constància en l’atac i en l’intent d’embutxacar-se els tres punts. Així i tot, hi ha una cosa evident: Vázquez sembla que ja no sàpiga com ho ha de fer per treure una alineació coherent. Ahir va fer jugar futbolistes que qualque aficionat ja ni es recordava que eren de la plantilla. Pol Roigé i Acuña feia mesos que ni jugaven i ni eren convocats, cosa que demostra una vegada més el desconcert total que ha regnat aquesta temporada i que ha superat al tècnic gallec. En haver acabat el partit, Vázquez pegava bots com un nin petit i també els seus jugadors, talment com si haguessin guanyat un títol. Els tres punts d’ahir eren bàsics, perquè mentre hi hagi lliga quedaran possibilitats.

EDICIÓ PAPER 13/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF