¿Hi ha espai per a la sorpresa?
Tenim “un país per aixecar, una pandèmia per superar i una economia per recuperar”. A la ràdio, vaig sentir divendres aquestes paraules d’Oriol Junqueras sortint de la presó. Em va semblar que definien molt bé el que podria ser l’agenda d’aquestes eleccions. Tanmateix, tots sabem que no ho serà, perquè les campanyes electorals es guien per les lleis de la confrontació: la sublimació de la baralla en el combat verbal. No es tracta d’aportar solucions sinó de desqualificar les propostes de l’adversari sense escoltar-les i, si cal, fent-los dir el que no diuen, per reforçar la pròpia posició buscant un espai identitari sobre el qual ancorar-la i un marge de fabulació que alimenti la fe dels nostres. És la reducció del debat a clixés i consignes, als missatges elaborats pels assessors de comunicació.
Estem en una situació sanitària excepcional, acompanyada d’una profunda frustració política, que dona raons per pensar que les eleccions les decidirà l’abstenció. Prioritat doncs a la mobilització de l’electorat propi. D’aquí les dificultats de fer-se sentir dels que pensen en una etapa en què l’eficàcia reformista compensi el desgovern i permeti entrar en una fase ascendent després de la triple crisi (econòmica, política i pandèmica). JxCat puja la veu per intentar col·locar ERC en fora de joc davant l’independentisme. I Illa diu que no hi haurà independentistes al seu govern, malgrat que sense el suport d’Esquerra és impossible que governi. Les banderes altre cop.
Tota elecció acostuma a tenir alguna sorpresa. En aquest cas la sorpresa -i grossa- seria que la ciutadania, cansada d’aquests temps tan empastifats, en lloc d’optar per l’eix identitari (independentistes/unionistes, o com se’n vulgui dir) optés per l’eix ideològic (segons les variants actualitzades de la dreta i l’esquerra) i posés en primer pla les qüestions econòmiques i socials.
L’oportuna sortida dels presos amb el tercer grau posa moltes coses a prova. Què dirà un govern socialista que no ha gosat fer arribar l’indult abans de les eleccions? Si la data dels comicis ja l’han fixat els jutges, només faltaria que ara tornessin a tancar els presos abans del dia 14. Llavors sí que retrocediríem unes quantes caselles. I les prioritats que assenyalava Junqueras quedarien ben embalsamades.
