10/02/2021

Els hereus dels corruptes

2 min

El senyor Pablo Casado podria fer algunes coses per transmetre a la societat espanyola la imatge d’un partit transparent, honrat, etc. S’ha de reconèixer que no és fàcil: si vols fer la travessia de la política a bord d’una nau que fa bandera de l’honestedat, no t’embarquis en un vaixell pirata. El senyor Casado es va embarcar en un vaixell pirata i hi va navegar, almenys, fins fa quatre dies. De manera que s’equivoca reiteradament en l’ús de la seva ficció preferida: al PP d’ara no hi ha delinqüents; per tant, aquest partit està fora de tota sospita i és injust jutjar-lo pel que varen fer els més vells. Es presenta, idò, com l’àngel de la justícia que ha vingut a posar ordre i substituir els antics fonaments del PP per uns de nous –feina difícil i cara– i a vacunar el partit contra els nous ceps del virus de la corrupció. Aquesta voluntat de desentendre’s del passat li ve de ben jovenet. Recordau que el 2008 ja arengava els seus dient-los que ser d’esquerres no estava de moda perquè els esquerrans són uns carques que només pensen en “la guerra del abuelo” i a obrir fosses. Els reconeixements acadèmics, d’altra banda, no han ajudat a conformar-lo com el campió de la transparència.

M’estranya que no hagi temptejat altres arguments. Un d’ells podria ser, per exemple, el fet que ningú criminalitza els hereus de grans fortunes reunides de manera poc exemplar –robatoris, suborns de tota casta, fabricació i venda d’armes, finançament de cops d’estat, capitals per davall la taula, concessions fraudulentes i fins i tot assassinats, etc. Espanya n’és plena, de beneficiaris d’aquesta mena de fortunes, sense que res no alteri els seus viures més enllà del bé del mal. Fins i tot, de vegades, els acompanya l’aura de la cultura. Per què hem de posar en qüestió l’honradesa política de Pablo Casado i el seu partit, quan el bo i millor de la societat espanyola s’enorgulleix de tenir a Madrid un museu amb obres procedents de la família Tyssen-Bornemisza, que va finançar Adolf Hitler? No neguem que, al museu de Tita Cervera, tots hi hem viscut moments d’inefable sublimitat. Brutta situazione.

L’hereu del partit més corrupte d’Europa –sí, ja sabem que hi ha altres partits amb episodis de corrupció, però no comparem Bonany o l’Ofre amb l’Himàlaia– es queixa aquests dies perquè se’l convida a respondre de la corrupció dels seus mestres polítics. Si fos que no en sabia res, com confiaríeu el govern de l’Estat a una persona que no ha sentit l’estrèpit que ha ensordit els darrers decennis espanyols i europeus?

stats