Alma i Baya conviuen en una petita sala multifuncional que fa alhora d’habitació, sala d’estar, cuina i menjador. Podria ser la representació del clàssic apartament a Manhattan. Però, de fet, a l’obra teatral de ciència-ficció Alma Baya, d’Edward Einhorn, aquesta sala és l’habitacle vital i únic espai que ambdós personatges coneixen. Els llibres d’instruccions amb els quals conviuen expliquen que elles formen part d’una campanya d’exploració extraterrestre conduïda per part dels humans, segurament vital per a la supervivència de la nostra espècie. La descripció del paisatge desèrtic –“un mar roig i ple de sang”– fa suposar que els personatges es troben a Mart.
Tot i que a Mart hi hem aterrat un helicòpter teledirigit –en comptes d’un velomar, com deien els Antònia Font–, a la Lluna tan sols hi vam poder arribar en forma de competició: aquella cursa tecnològica per la conquesta espacial durant els anys 60, un dels eixos principals de la gelada Guerra Freda entre els Estats Units i la desapareguda Unió Soviètica. Sembla que només sabem 'avançar' com a espècie quan competim entre nacionalismes. Deu ser per això que el capitalisme va triomfar (i continua) a la majoria d’estats del món.
Mentrestant, la solidaritat entre individus i com a espècie no hi és ni s’espera. Ho podem observar de manera clara durant la present pandèmia mundial. De moment, tan sols 25 països superen el 60% de la seva població amb la pauta completa de vacunació administrada. A la coa hi tenim uns 34 països que no arriben ni al 10% de la seva població amb la primera dosi de la vacuna. La majoria d’aquests darrers pertanyen al continent africà, amb la menor ràtio de vacunació continental: 8,6 dosis per cada 100 persones. A més, la desinformació, el desconeixement o, simplement, la caparrudesa dels antivacunes i el seu pensament negacionista, suposen grans dificultats a l’hora d’assolir la immunitat de grup. En aquest sentit, el cas dels EUA és flagrant: allà, porten diversos mesos estancats al voltant del 50-60% de població amb la pauta completa, tot i que aquestes dinàmiques varien dràsticament entre els distints estats nord-americans. De fet, es pot observar una forta correlació entre les ràtios de vacunació i les regions que votaren per la candidatura presidencial de Trump. Un altre exemple del circ polític ofegant el sentit comú i el raonament científic. Ni els incentius econòmics o els regals motiven els antivacunes. Pel que fa a la immunitat global, sembla que passaran uns quants anys per poder assolir-la, si mai hi arribam.
I si 'de crisi en crisi i tir perquè em toca', la resposta global a aquesta present pandèmia vírica deixa enormes dubtes d’una desitjada actuació coordinada dels estats per combatre la immediata emergència climàtica. Tan sols fa uns dies podíem llegir l’informe de l'ONU en referència a la crisi del canvi climàtic. En aquest informe es donava a conèixer el caràcter inevitable de molts dels canvis generats a l’ecosistema terrestre, inequívocament ocasionats per l’ésser humà. La nova realitat s’acompanya de catàstrofes meteorològiques més recurrents, temperatures extremes constants, sequeres regionals i pèrdua del caràcter estacional del clima, així com l’acidificació dels mars i oceans. Un exemple clar és el fet d’haver viscut el mes més calorós (de moment, el passat juliol) des que es monitoritzen les temperatures al planeta. Amb incendis arreu del globus terraqüi –són impressionants els de Sibèria, negant de fum el pol nord, o els de Califòrnia, el fum dels quals va impactar la qualitat de l’aire de Nova York, a l’altra banda del continent americà, i d’altres més propers, com el de fa unes setmanes al parc natural del cap de Creus– i onades de calor en què s’assoleixen els 40 graus a Mallorca –o les altíssimes temperatures al Canadà el juliol, fins als 50 graus–, no hi ha lloc per a la negació de l’emergència climàtica.
Deixem-nos d’aeroports faraònics i precs al turisme il·limitat i comencem a aportar solucions globals. D’altra banda, preparem les disculpes per a les generacions següents: “[...] No volguérem fer-ho millor. De tot cor, des de Mart”.
