Si he de cedir, continuaré abaixant-me els pantalons

Les nombroses frases fetes de la nostra llengua són un petit tresor perquè són fruit de la saviesa popular

Es veu que l'altre dia Carles Riera, diputat de la CUP, va anar a la ràdio per parlar sobre el nomenament dels nous consellers de la Generalitat i durant la tertúlia es va utilitzar la frase feta 'abaixar-se els pantalons'. En aquell moment, el cupaire no se'n va adonar però l'endemà va demanar disculpes a Twitter, malgrat que no havia estat ell qui l'havia utilitzat, perquè considerava que era una expressió reprovable. En una piulada deia, "avui a la meva entrevista a RAC1 ha estat utilitzada l'expressió 'baixada de pantalons', faig autocrítica per haver-la passat per alt assentint sense objectar-la. Ens cal eliminar el llenguatge de connotacions sexistes i homòfobes dels mitjans de comunicació". Com que feia uns quants dies que no es discutia sobre el llenguatge sexista, tocava que s'encengués novament la metxa, la polèmica ja va estar servida, i sant tornem-hi!

Per evitar, diuen, un llenguatge androcèntric n'hem sentit de l'alçada d'un campanar. Fent una mica de memòria, recordo que fa uns anys l'Ajuntament de Barcelona va fer una nota de premsa per informar sobre el 'donanatge' que organitzava el Consell de les Dones d'Horta-Guinardó per homenatjar les dones víctimes de la violència masclista. Doncs bé, ara resulta que 'abaixar-se els pantalons' és una expressió sexista i homòfoba, i que per tant s'hauria d'eliminar del nostre vocabulari. Però no ho entenc. No hi veig cap problema, tret del significat que porta implícit, és a dir, que ho utilitzem quan algú es 'rebaixa'. Ara bé, en l'acció hi poden intervenir homes, dones i fins un col·lectiu. De fet, quan sento aquesta expressió sempre em ve al pensament una anècdota de fa uns anys quan a un casteller se li van abaixar literalment els pantalons enmig de la plaça. Devia dur la faixa mal posada, se li va afluixar i en enfilar-se un altre casteller per sobre d'ell els pantalons van anar lliscant. La situació era prou compromesa... Us imagineu el pobre xiquet intentant no perdre la concentració amb el toc de gralla de fons, braços enlaire i pressionant amb força per no perdre l'equilibri? Li devia caldre més valor i seny que mai per evitar que el castell fes llenya!

De frases fetes relacionades amb la roba n'hi ha moltes. A més de pantalons, podem parlar d'armilles, calces, camisa, sabates i barrets. Quan donem diners 'afluixem l'armilla' i quan ens en falten diem que 'anem fluixos d'armilla', tot el contrari dels que nedem en l'abundància, que van 'forts o calents d'armilla'. Pel que fa a les calces, parlem malament dels homes que 'són uns calçasses' quan a casa és ella qui 'porta els pantalons'. Si ens prenen el pel ens 'aixequen la camisa' i quan un polític canvia de partit diem que 'ha canviat de camisa'. Quan no hi ha recursos 'anem amb una sabata i una espardenya', però quan algú es poc espavilat el qualifiquem de 'sabatot' i si a més el volem menystenir diem 'que no ens arriba ni a la sola de la sabata'. Ens 'traiem el barret' quan sentim admiració, però quan estem immersos en una gran contrarietat 'n'hi ha per tirar el barret al foc'. I finalment, parlem de 'casa de barrets' per referir-nos a un gran desori o bé quan parlem d'un bordell. Aquestes són només algunes de les nombroses frases fetes de la nostra llengua, és un petit tresor perquè són fruit de la saviesa popular. Són intraduïbles perquè són metàfores, és el llegat que passa de pares a fills. Moltes s'estan perdent per falta d'ús i si, a més, voluntàriament les depurem estarem renunciant volgudament a la nostra idiosincràsia.

I tornant a la dèria de parlar en femení, entenc que és una transgressió reivindicativa, però no tot s'hi val. Tots hem vist Irene Montero de Podemos encallant-se perquè de tant en tant se li escapa un plural masculí i fins i tot hem presenciat patinades de la cupaire Anna Gabriel. Perquè, de fet, tergiversar la llengua no és senzill, tal com afirma Carme Junyent. "Manipulant la llengua ens exposem a perdre el control sobre allò que ens fa humans i que ens dóna l'esperança que, algun dia, siguem tots efectivament iguals".

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF