07/07/2021

Hauràs de fer com si

2 min

Assabentats que Sara Carbonero torna a estar enamorada, ja podem dedicar l’atenció a les altres coses que també afecten la societat. En aquesta novella deriva, servidor estic en el grup d’humans que no ha pogut aclarir on i per què es pot reunir tothom i on i per què la presència humana s’ha reduït ferm per llei. Camps de futbols plens de gent, d’altres amb escassa assistència, fins i tot alguns sense ningú, tot això en una setmana: seria l’exemple més clar d’una realitat de misteriosa geologia, plena d’alts i baixos i de zones obscures. Hem de pensar que hi deu haver un o dos centenars de persones al món capacitades per desentranyar aquests enigmes, però cap d’elles formen part del que se sol dir el nostre cercle d’amistats. O potser sí –per donar una oportunitat a l’impossible, ja que tanmateix succeeix contínuament per deixar de ser-ho.

En qualsevol cas, i atesa la relació que s’ha pogut establir entre grans afluències de persones en un mateix lloc i l’augment de nous contagis, sobretot entre gent jove, tenim per bona notícia qualsevol informació que ens parli d’aturada en el procés de desescalada. Com podríem negar aquesta relació, que perjudica en gran mesura els governants que han de prendre decisions que es traduiran immediatament en el nombre d’afectats per virus?

Dimarts vaig tornar a veure una estona –sencera, l’he vista mantes vegades– la pel·lícula Tauró: és impossible no establir analogies entre la situació plantejada de Steven Spielberg i això que succeeix en el nostre país hiperturistificat. I sí, el paper de dolent recau una i altra vegada en els que tenen interessos en el desenvolupament de les coses com si no passàs res. “Hauràs de fer com si / com si tot anés molt bé”, canta Raimon. Com si la pandèmia hagués estat un malson. Dir-los que sí, que passa cosa, ara mateix et pot suposar una greu acusació de turistofòbic, però de la secció esquerrana o comunista –l’altra és presidida per alguns jutges que no pertanyen a l’associació democratitzant.

I si fos veritat que no passa res? Potser la ciència s’ha desbaratada i ho ha girat tot damunt davall: no pot ser que tanta de gent no vegi una realitat escrita amb tants de morts i un cost tan elevat per a tota la societat. En tot cas, faríem bé de qüestionar cada dia la veracitat de les dades que ens proporcionen els mitjans de comunicació, perquè és mal de creure que alguns la neguin per la sagrada missió de fer caixa.

Escriptor
stats