Han enviat els ministres a casa, no els han afusellat

Amb l'habitual esperit de servei públic que caracteritza aquesta columna, toca anunciar que els ministres rellevats en la crisi de govern instada per Sánchez mantenen tots, que se sàpiga, les constants vitals. No han estat afusellats, ni privats de la vida per cap altre mètode, clàssic o innovador. Ho dic perquè, depèn de quin mitjà es llegeixi, el lector pot arribar a pensar que, amb la nota de cessament, se'ls ha segat la vida. "Félix Bolaños, l'home que va matar Iván Redondo", es pot llegir a Libertad Digital, que encunya el substantiu ivanicida. Al mateix mitjà, gran titular amb les declaracions de Casado en què diu que ha sigut "una carnisseria". O bé El Mundo, i l'agònic títol de portada: "Sánchez liquida el govern en fallida per intentar sobreviure". A l'Abc, han posat la foto d'algunes de les víctimes amb una creu vermella en forma d'X pintada al damunt: kaput. I en un dels subtítols, s'afirma que Sánchez "sacrifica" el seu nucli dur. Al final, La Razón és la més moderada, ja que es queda en un simple "Demolició de govern" i, per tant, es pot mantenir l'esperança de trobar els pobres destituïts encara amb vida sota les runes.

D'acord: si a la política li traiem les metàfores, l'emasculem de bona part de l'èpica que la fa interessant o tolerable, depenent del grau d'entusiasme de cadascú, o del dia. Ara bé, la hipèrbole permanent i la tendència tremendista perenne provoca també un cansament, una insensibilització. És veritat que la remodelació de l'executiu ha estat profunda. Però no deixa de ser un acte ordinari. Uns entren, altres surten, La vida sigue igual, que cantava Julio Iglesias. Però en l'elecció del registre mortuori, la caverna acaba tirant més de Rosalía i enterra qualsevol anàlisi que vagi més enllà del Sánchez malamente.