TRIBUNA OBERTA

S’han acabat les bromes. Cridem per Palma

Si hi ha un fet en el qual tots els partits estan d’acord és que la inversió de l’Estat en les Illes Balears és enormement deficitària respecte de l’esforç econòmic que s’hi produeix. No hi ha manera de pintar les xifres, que fins i tot varen alterar els representants locals del partit que presentà al Congrés la proposta de pressupostos finalment rebutjada. Ara imaginau-vos els altres!

Fa un parell de dies vaig sentir a IB3 Ràdio una dona que es queixava amargament que al mercat de Santa Catalina no hi havia uns preus per als turistes i uns altres per als cataliners. Hi he fet moltes de voltes i no he estat capaç de trobar una manera més clara d’expressar el que ens passa. Ens volen fer viure a preu de turista. Ja ho sabem, que si tenim la sort de sortir de vacances una setmaneta cada any aquella setmana se’n durà els estalvis d’un any sencer. El que és insostenible és viure així els 365 dies de l’any.

Ja hi ha eivissencs que han hagut de cercar pis a la Península, que no es poden permetre viure al lloc on han nascut. Els illencs que fins als anys cinquanta varen emigrar somiaven un nivell de desenvolupament que els permetés viure sempre a la seva terra. Ara les Illes han arribat a un tal nivell de desenvolupament que engeguen els natius. Què ha passat perquè unes illes que produeixen riquesa com molt pocs altres territoris hagin tornat un lloc impossible per als seus fills?

Heu passejat per Palma darrerament (aquí havia escrit “pel centre de Palma”, i ho he esborrat)? Ho heu trobat agradable? Us hi heu sentit còmodes? Per què hem de tenir aquesta sensació de fer-hi nosa? Potser perquè ens han obligat a situar-nos en la perspectiva dels negociants. Quan qualcú dedica un pis al lloguer turístic no només lloga el pis, també lloga els serveis i els espais públics que pagam entre tots. No basten els impostos que paga per cobrir l’aprofitament dels recursos de tots. És ben cert que hi ha persones que es veuen obligades a llogar una habitació de ca seva només per poder arribar a final de mes. I és trist. I és aquest el primer problema que hem de resoldre. Tan senzill com pensar primer de tot en les persones.

Però és clar, pensar en les persones no és fàcil. A les Illes Balears el 2018 n’hi va haver 1.128.900 d’empadronades... i l’Índex de Pressió Humana va arribar a una punta de 2.039.552. Això vol dir el total de persones que es trobaven un determinat dia a les Illes Balears. Quin territori pot aguantar això? Potser un territori amb una dotació de recursos hídrics i d’altres que no té el nostre. Quina societat pot aguantar això? Cap. Un passavolant per cada habitant? Aturem aquest despropòsit!

Una ciutat per a les persones d’aquí, sigui perquè hi han nascut i hi volen perviure, sigui perquè hi han arribat cercant una vida millor. Una ciutat agradable, dels veïns. Una ciutat de carrers entesos com a espai de socialització. Una ciutat amb un ateneu popular a cada barri on els qui saben una cosa l’ensenyin als qui no la saben. Una ciutat atenta als més necessitats. Una ciutat que connecti els productors amb els consumidors... Ep! Parl de la producció alimentària, però també de la producció cultural. No ens hem queixat sempre que els pagesos cobren poquíssim en comparació amb el preu de venda als supermercats? Doncs ara pareix que l’Administració vol gestionar la cultura subvencionant intermediaris. Aturem aquests despropòsits!

Sí, aturem-los, però com? Mirau: Palma ja ha tingut governs de dretes i d’esquerres, i som on som i veim el que veim cada dia pel carrer. S’han acabat les bromes, girem la truita! Ja ha passat l’hora de posar pegats, ara cal actuar des de la radicalitat democràtica. A mi el programa de Crida per Palma m’agrada perquè parla de tot això i molt més encara, però confés que el que m’acaba de convèncer és la solvència cívica del seu cap de llista. Endavant, Manel! Jo també crid per Palma.

EDICIÓ PAPER 18/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF