L'Associació d’Habitatges Turístics de Balears (Habtur) ha publicat un informe sobre l'impacte dels allotjaments turístics a Mallorca. Airbnb s'ha afanyat a fer-se'n ressò i l'ha publicitat en les xarxes socials. L'empresa ha utilitzat l'informe per difondre que no hi ha relació entre els habitatges turístics i la pujada del preu del lloguer a les Illes Balears, cosa que obre la porta al fet que no s'hagi de controlar l'activitat i es pugui permetre sense posar-hi límits.
Els habitatges turístics no són el motiu principal pel qual pugen els preus del lloguer, però sí que hi incideixen i acceleren les pujades i el desenvolupament de bombolles immobiliàries. Els habitatges solen generar més beneficis com a habitatges turístics que com a habitatges residencials, i això fa que molts propietaris decideixin posar fi als contractes de lloguer que mantenen amb els inquilins per introduir els habitatges en plataformes com Airbnb.
Per aquest motiu no es pot afirmar que els habitatges turístics no influeixin en la pujada dels preus. De fet, als barris i zones turístics aquest fenomen sí que es troba entre les principals causes de l'increment dels preus de l'habitatge.
Avui dia totes les ciutats del món es veuen afectades per aquest fenomen: apugen els preus del lloguer per sobre de les possibilitats que té la població de pagar-los, alhora que l'oferta disminueix perquè milers d'habitatges s'extreuen del mercat residencial per transformar-se en pisos per a turistes. Aquest procés ha començat a anomenar-se l''hotelització' o 'airbnbització' dels mercats residencials, i s'està convertint en un problema social molt important. Mallorca n'és un bon exemple i les dades són inquietants.
En analitzar el mercat d'Airbnb a Mallorca (amb dades d'Inside Airbnb), la primera cosa que s'observa és que la majoria d'anuncis a la plataforma són d'“allotjaments sencers”, un 92,41% de tots els anuncis. És una xifra descomunal, si la comparam amb el 50,96% de Barcelona, el 76,56% de Madrid i el 76,56% de Venècia.
De tots aquests habitatges, un 88,98% es lloguen més de 120 dies a l'any a Airbnb. És impossible que siguin la primera residència de ningú i fins i tot es pot qüestionar que siguin segones residències que es lloguen a Airbnb mentre els propietaris no les fan servir.
Els usuaris d'Airbnb a Mallorca tenen de mitjana 3,15 anuncis a la plataforma. Aquestes xifres són molt superiors a qualsevol altra ciutat del món, molt per sobre de Barcelona, Madrid, Londres, San Francisco, Amsterdam, Pequín i Nova York, i fins i tot que ciutats hiperturistitzades com Venècia, amb una mitjana de 2,14 anuncis per usuari (dada que de per si preocupa).
A Mallorca hi ha 99 usuaris que controlen quasi la meitat del mercat d'Airbnb, el 46,21%, i acumulen 6.195 anuncis a la plataforma, la majoria de pisos sencers. Només el 22,54% dels anuncis són en mans de persones amb un únic anunci a la plataforma.
Si a Mallorca es divideix el mercat d'Airbnb en dos models, el col·laboratiu i l'especulatiu, les dades són encara més alarmants. Considerem com a model col·laboratiu aquells anuncis d'habitatges que es lloguen a Airbnb menys de la meitat de l'any. És a dir, que són emprats pels seus propietaris pel cap baix la meitat de l'any, mentre que la resta del temps són llogats a Airbnb. En contraposició, considerem com a model especulatiu aquells anuncis de cases que es lloguen durant més de la meitat de l'any a Airbnb i en els quals la funció principal de l'habitatge és produir rendes a Airbnb. A Mallorca s'anuncien més de tres milions de nits d'allotjament a l'any. Quantes responen a cada model?
Només el 3,02% de les nits d'allotjament que es lloguen a Airbnb podrien ser considerades com a allotjament col·laboratiu, que compleixen els principis de les teories de les economies col·laboratives digitals. El 96,98% restant respon a formes d'allotjament que no compleixen aquests principis i que en la majoria de casos se sostenen sobre processos especulatius. Es tracta d'habitatges que es lloguen de manera permanent a Airbnb, però que podrien estar sent utilitzats per la població per viure-hi.
En l'actualitat hi ha 11.535 habitatges a Mallorca que passen més temps llogats a Airbnb que sent utilitzats pels seus propietaris com a llar. En un context en què la població de cada vegada té més dificultats per accedir a un habitatge, és urgent que es legisli contra aquesta activitat. Una legislació que protegeixi la funció social dels habitatges com a llar on viure i que tan sols permeti formes d'allotjament col·laboratiu que no sostreguin habitatge del mercat residencial.
