26/03/2021

Una habitació a cada hotel, santa innocència

2 min

PalmaLa mort d’Adam Zagajewski el 21 de març, Dia mundial de la poesia, va trobar ressons a Mallorca. I no només perquè el poeta polonès era d’aquí i d’allà en entendre la universalitat des del local·lisme, sinó també perquè ell havia de ser el primer escriptor resident en un hotel, el primer dels molts que podrien anar arribant per fer un projecte de creació a l’illa. Era el primer del programa Habitació 2016, que començava a l’hotel rural Predi Son Jaumell de Capdepera, en una idea genial dels escriptors Sebastià Perelló i Biel Mesquida.

Tan bona em va semblar la idea que, santa innocència, vaig començar a somiar i a escriure: “No sé quants d’hotels hi ha a les Balears amb capacitat o possibilitats de demostrar la seva hospitalitat cap a una persona de referència en el món de les lletres, de les arts plàstiques, de la música, de la dansa, del teatre, del pensament, etcètera, etcètera. Posem que n’hi hagi 500, d’hotels als quals deixar una habitació per a un convidat especial i assumir-ne les despeses, a fi que no sigui un problema mal d’afrontar”.

No m’hi posava per poc. Imaginava com un fet realitzable que un centenar o una cinquantena d’establiments hostalers de les quatre illes allotjassin, cadascun, una persona referent en qualque àmbit de la cultura. Que la convidassin a estar-hi, a mirar, a pensar el que l’envolta o el que li rota, a intercanviar idees o converses, a dur endavant un projecte o simplement a fer un badar enriquidor, allò ja podria contribuir a capgirar la imatge del turisme a les Illes, i de les Illes mateixes, i de la cultura lligada a elles. Imaginava , complementàriament, una altra forma de turisme, productiu, còmplice, sincerament cultural. Santa innocència.

El mateix Zagajewski, només descobrir l’hotel que l’havia convidat, en va dir una de molt bona: “Els poetes no feim feina als millors hotels d’Europa. Ara estic convidat a Son Jaumell, que és un petit hotel amb unes condicions extraordinàries, una illa de felicitat per a la meva dona i per a mi. M’he posat un pla de treball: escriure als matins i fer de turista als horabaixes. Resulta fascinant saber si em funcionarà”. L’observació ens posava en alerta.

La cosa no va funcionar. El poeta polonès va complir la seva part del tracte, però ni va trobar el suport hoteler per donar continuïtat al projecte –en el seu cas, crec recordar que havia d’acabar amb una publicació–, ni hi va haver més habitacions, ni més hotels, ni ningú més convidat No era mal de fer que d’aquella idea en sortís alguna cosa important. No era descabdellat, ni excessivament car organitzar a les Balears espais, moments de convivència en la creativitat. No va poder ser.

Anem al present, potser al futur més immediat: una habitació per hotel, una persona a qui s’ho paga convidar, maneres de diversificar i obrir altres perspectives al turisme, aportar als altres i que ens aportin. Seria un bon moment per reprendre aquella idea. O sempre hem d’acabar per creure que som uns innocents sense remei?

stats