OPINIÓ

Maria del Mar Bonet

Ahir, la Reial Acadèmia de Belles Arts d’aquest país va distingir Maria del Mar Bonet amb la medalla d’honor de la institució. Cadascú reacciona a la seva manera davant d’aquests reconeixements i/o agraïments, de manera que l’únic segur és que acontenten i beneficien els que els atorguen.

L’Acadèmia està especialment orgullosa de la distinció a l’artista mallorquina, entre altres raons perquè manifesta així la seva capacitat de reconèixer allò que és substancial en la vida cultural del país –Maria del Mar Bonet no ha produït cap bé artístic que es pugui considerar accessori.

No vol dir això que tothom pensi el mateix, és clar. Servidor he sentit parlar d’ella com “ esa roja catalanista” –no cal dir de quin peu calcen els que li fan aquest honor, però tenguem present que per a quasi tot hi ha quasi de tot. Els escassos detractors que té d’alguna manera es poden o es podran beneficiar de viure en un país que les persones com ella han fet més gran. Perquè els països, i més el nostre, creixen per l’art, per la cultura, per la ciència, sense els quals no hi ha cap forma de progrés que pugui mínimament arrelar.

De Maria del Mar Bonet s’ha dit quasi tot, de manera que he de mirar que els minuts que el lector dedica a aquest escrit no siguin perduts, un temps que se li ha robat. Vull afegir, simplement, que l’artista mallorquina ha coronat la tradició musical perquè no deixi de ser-ho i perquè fruiti també en el futur. I que, des de la tradició revitalitzada o des de la creació ex novo (si és que en art es pot fer res ex novo), és un dels grans pilars en què se sustenta el somni d’una Mediterrània espriuana, més neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç.

L’Acadèmia de Belles Arts s’ha posat una medalla.

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF