13/03/2022

¿Una guerra del segle XX al segle XXI?

2 min

De les meves lectures i investigacions en història de l’economia he arribat a algunes conclusions que, arran de la guerra entre Rússia i Ucraïna, crec que val la pena portar a col·lació.

La primera és que gairebé totes les guerres, a partir del segle XIX, tenen un rerefons econòmic. Les causes nacionalistes, polítiques, territorials o de defensa són part d’un relat convenient per mobilitzar i convèncer els que s’hi han de jugar la vida. I no dic que aquestes raons no existeixin, però no són l’eix principal. El relat de Putin fa aigües per tot arreu. Que si els ucraïnesos són nazis (Zelenski és jueu), que si hem de salvar els ucraïnesos oprimits (no n’hem vist gaires alegrar-se de l’arribada dels russos), que si l’OTAN estava aïllant Rússia per tal de conquerir-la (ens ha mig declarat la guerra i no hi hem entrat). Excuses de mal pagador. Darrere del desastre humanitari i la devastació hi ha una causa econòmica: recuperar un lideratge perdut (gas, cereals, territori, població).

La segona conclusió és que els avenços tecnològics i socials predominen. És a dir, són el factor determinant de com es va configurant el món. Si ens comparem amb la Segona Guerra Mundial, quina és la principal diferència? En realitat només una: la globalització. Globalització financera (dòlar i euro concentren gairebé el 90% de les reserves mundials), així com del comerç internacional, que s’ha disparat des del 2001. I globalització de la tecnologia digital, que va configurant una moral cada cop més uniforme.

Ara bé, això no és lineal. Cada vegada que el món avança, ens trobem amb episodis semblants: mandataris o països que en aquest avanç hi perden i que miren de recuperar el terreny perdut amb els arguments i mitjans de temps passats. Però cap mandatari ni cap país han aturat mai l’evolució social i tecnològica.

La de Putin és una guerra econòmica més, fora del seu temps, per mirar d’aturar un món que li ha passat per damunt a la, en altres temps, gloriosa Rússia. L’evolució és més forta que qualsevol altre factor. El determinisme evolutiu existeix. I no el defineixen les nacions, sinó l’evolució tecnològica i social.

stats