De dijous ençà dorm més tranquil. No em deixava dormir el malestar que em creava la creença d’Einstein que, tot i haver determinat l’existència de les ones gravitacionals, els humans no seríem capaços de percebre-les. De fet, hi veia un lligam amb l’existència de Déu, que, de ser-hi, també diuen que hi és, però no ho poden demostrar. Ara, després de sentir-ne el so, ja estic molt més tranquil. Quina altra cosa podria dir d’un concepte que, en provar d’entendre’l, començ a tenir símptomes d’ansietat? Bé, també podria dir que els diccionaris, si no ho han fet encara, hauran d’actualitzar les definicions de gravitació.
En sociolingüística també existeix, proposat per Peter Trudgill (1974), un model d’interpretació dels canvis lingüístics que aprofita el concepte de gravetat: el model gravitacional. D’una manera molt simplificadora podríem resumir-lo dient que els canvis lingüístics que es produeixen als nuclis més poblats s’expandeixen territorialment més fàcilment que els que s’originen en indrets més poc poblats. Però no només això, sinó que l’expansió no es fa de manera lineal i contínua, sinó que arriben més aviat, dins la seva àrea d’influència, als nuclis amb més població que no als menys poblats, encara que aquests siguin més propers. Així, els canvis avancen dels nuclis urbans més poblats a les zones rurals. No només és que les grans ciutats són essencials en la innovació, sinó que s’estableix un orde jeràrquic d’incidència en el procés d’expansió. Aquest model bàsicament s’ha aplicat als canvis en la forma de la llengua. Per exemple, en el cas de Mallorca, l’expansió —esmentant dos casos recents d’interferència— de la l bleda o de la pronúncia iet o cavai (per llet o cavall) estaria en concordança amb la teoria gravitacional.
Però aquest model d’expansió segurament és aplicable a molts altres àmbits. Sense allunyar-nos-en gaire, també deu poder explicar molts de processos de substitució lingüística, d’abandonament progressiu de l’ús social d’una llengua substituïda per una altra. És clar, però, que també hi actuen altres factors. La proporció de població al·lòctona, per exemple, de Palma sempre ha estat superior a la de la resta de Mallorca (tot i que la indústria turística pot haver creat excepcions locals). En l’abandonament de la llengua per part dels autòctons en usos familiars o en adreçar-se a desconeguts, també la capital ha actuat d’ariet i ha rebotat, primer, en les altres localitats més poblades. Per tant, molt sovint, en un procés de canvi la situació de les capitals i de les ciutats més poblades és el preàmbul del que, al cap del temps, passarà a la resta del territori sobre el qual tenen ascendent.
Això succeeix segur si no hi ha actuacions per a modificar el procés. Si n’hi ha, és possible frenar i, de vegades, capgirar el sentit del canvi. Sobre la situació sociolingüística de les Balears hi ha dades recents que convé considerar.
D’una banda, fins a l’any 2012 la població resident a les Illes Balears va anar creixent any rere any i va arribar al nivell més elevat de la història (1.119.429 habitants). De llavors ençà s’ha frenat i, fins i tot, ha disminuït (2015: 1.104.479). El creixement s’havia produït sobretot a causa de la immigració; el descens també té la mateixa causa (l’any 2012 els residents nascuts fora del territori de parla catalana eren el 41,5%; l’any 2015 havia baixat dos punts: 39,4%). Per tant, des d’un punt de vista lingüístic, s’ha frenat aquella important incorporació continuada de persones que no parlaven ni entenien el català. Però això no vol dir que no s’hagi de tenir com una prioritat l’acollida lingüística precoç. La reducció de la xifra no indica que no arribin immigrants, sinó que se’n van més dels que arriben. Ni que molts dels que hi ha no necessitin encara recursos per a la integració lingüística.
En segon lloc, la prova que les actuacions a favor de la nostra llengua tenen resultats: ha crescut un 50% el nombre d’inscrits a les proves de la Direcció General de Política Lingüística per a obtenir certificats de llengua catalana i s’ha duplicat el nombre d’inscrits als cursos que organitza. Aquests increments es produeixen sobretot a causa de la percepció social del canvi d’actitud del Govern en relació amb la llengua pròpia de les Balears i amb algunes mesures concretes de revaloració.
No devem poder modificar les ones gravitacionals previstes per Einstein, però, si hi ha voluntat, sens dubte podem actuar perquè, en sociolingüística, siguem capaços de controlar les forces de la gravetat.
