14/03/2022

La gravetat de la vaga dels mestres

2 min

Demà dimarts és el primer dia de l’anunciada vaga de mestres. Parlem-ne amb calma, no com passa tantes vegades en aquest país, en què es discuteix més sobre els mestres que sobre l’educació, amb un furor tant a favor com en contra tan ple de ressentiments que és millor deixar-ho córrer.

Em sembla que una vaga de cinc dies, sortint d’una pandèmia i entrant en una guerra a Europa, amb importants conseqüències econòmiques per a tothom, i en ple període de preinscripció, és una protesta desproporcionada. A sobre, per més que la convocatòria de vaga es fonamenta en diversos punts, la protesta es concreta a partir del moment que el conseller anuncia que les classes començaran una setmana abans al setembre, mesura que, precisament, és rebuda de molt bon grat per les famílies.

Igualment, sembla incomprensible que una mesura com aquesta no només s’anunciï sense diàleg amb els docents sinó que l’argument del conseller sigui que si ho arriba a preguntar, els mestres li haurien dit que no. Per no parlar de dir que si hagués estat pels mestres, les escoles no s’haurien obert quan vam sortir del confinament. Un exemple de quin ha estat el resultat d’aquesta manera de procedir i d’aquest to: el 100% de les direccions dels instituts de les comarques gironines han firmat una carta en què diuen al departament: “Hem rebut les notícies i els canvis imposats com un menyspreu a la nostra feina i al professorat que tenim als centres”.

Ho diuen els directors, no els sindicats, i això és greu pel que revela de malestar profund dels docents amb un departament del qual se senten desconnectats, com si haguessin vist que el conseller ha volgut agradar a les famílies. La importància de l’educació és tan gran que, com a país, no podem continuar així.