06/09/2021

Un gran problema

2 min

Molts ens vàrem pensar que els resultats de les eleccions autonòmiques del 2015, així com la composició del nou govern de progrés, voldrien dir la reparació immediata del nefast llegat de José Ramon Bauzá. El president del Tractament Integrat de Llengües (TIL), rebutjat per la immensíssima part de la població fins al punt d’originar una de les manifestacions més nombroses registrades en la història recent de les Illes Balears; el promotor de la nova Llei de funció pública, que pretenia relegar el català a un estadi anterior a la Llei de normalització lingüística, aprovada pel seu mateix partit; el creador d’una Llei de símbols que el que pretenia era impedir qualsevol casta de protesta o dissidència des d’espais públics i comunitaris (és a dir, polítics), passava políticament a millor vida gràcies al clam expressat a les urnes, i semblava que la presidenta Armengol, que s’havia mostrat favorable a la derogació de totes aquestes mesures, estaria a l’altura de l’ocasió. Malauradament, però, podem dir que això ha estat i no ha estat ben bé així.

Han passat sis anys d’ençà de la presa de possessió de Francina Armengol i els números canten per si mateixos; si bé l’ús social del català a les Illes continua essent el que surt més ben parat de bona part dels territoris de parla catalana (què faríem, sense Menorca i la Part Forana?), aquest no fa més que davallar. Potser per voluntat o per desídia dels parlants, ho justificaran alguns. D’altres, com jo mateix, ho retraurem a una manca de suport, de promoció i de compromís institucional davant la situació d’emergència que viu la nostra llengua.

És notícia gairebé cada setmana: a part o banda del país, algú és agredit o qüestionat per expressar-se en català en la seva vida quotidiana o fins i tot davant les institucions. I què fa, mentrestant, el Govern de Francina Armengol, per garantir que els ciutadans de les Illes puguin adreçar-se al personal sanitari i a qualsevol treballador públic en la seva llengua? Sembla que d’ençà que ha esclatat la polèmica aquests dies, inclosa una carta pública de l’Oficina de Drets Lingüístics, l’Executiu no ha gosat fer cap declaració. I davant aquesta impassibilitat, davant aquesta inacció, qui signa aquestes paraules es demana: és que hi ha tanta diferència, realment, entre aquesta política colonial i la de Bauzá, més enllà de l’actitud i la invocació constant a la conciliació i a les bones maneres? Fins quan els catalanoparlants ens haurem de sentir com si la nostra llengua fos de segona, i amb ella nosaltres? S’atrevirien a negar-nos d’aquesta manera, si en comptes de ser minoritzats per la llengua que empram ho fóssim pel nostre gènere o pel color de la nostra pell? Els que restam amb una mínima dignitat hi som, hi serem, i no deixarem de denunciar-ho. Ho direm tant en català com en espanyol, perquè la presidenta Armengol i tots els responsables d’aquest desbarat a la fi ho puguin entendre: tenim 'un gran problema'. I si es descuiden, de fet, qui el tindrà aviat seran ells.

Sebastià Portell és escriptor

stats