24/05/2022

El Govern fa un any

2 min

El Govern està fent balanç del seu primer any i no ha pogut evitar l’aire conegut de fer curt. Perquè per més que el president Aragonès expliqui que vol governar per a la “Catalunya sencera”, la realitat és que no pot perquè no té tots els instruments.

Sense anar més lluny, no té capacitat legal per convertir el català en la llengua sencera del país, perquè no només no la pot dotar de la mateixa protecció jurídica que ara té el castellà i fer-ne obligatori el seu coneixement, sinó que s’ha de dedicar a esquivar com pot l’ofensiva lingüística que els tribunals espanyols ens han declarat. Així no es pot governar, així se sobreviu.

Val per l’ànima, que és la llengua, i per l’enorme esforç fiscal que fem a Catalunya. Que mestres, metges o pagesos avisin de col·lapse i que els millors estudiants pensin a marxar d’un país com el nostre, històricament terra d’oportunitats, fa perdre pel camí moltes peces de la Catalunya sencera. La Generalitat no ha pogut decidir gairebé res en els fons Next Generation, igual com mai ha pogut decidir res de les inversions del Corredor Mediterrani o de Rodalies.

Una presidència és un to, i el to del president és constructiu, inclusiu i de gestió. És el to d’algú que ha volgut fugir de l’empatx recent de grans paraules i que aguanta la mà estesa, quixotescament, a un govern espanyol de PSOE i Unides Podem que no té voluntat de respondre a la bona disposició i que té por d’imposar-se, com acabem de veure amb el lamentable viatge del rei emèrit. Ha passat un any i, amb l’Estat en contra, qualsevol balanç serà de resistència.

stats