I AQUÍ

Els gitanos no són ciutadans de Palma?

Al febrer, el batle de Palma va sortir a felicitar l’any nou del ca xinès al costat d’un ca i parlant en xinès. Una coneguda em va dir: “A la feina hi ha una xinesa i l’ha entès quasi tot”. Ahir els elogis varen anar dirigits cap a un altre col·lectiu, el dels gitanos. Per segon any consecutiu, l’Ajuntament de Palma va celebrar un acte al saló de sessions amb motiu del Dia internacional del poble gitano. “El poble gitano ha patit molt i aquest acte és una reafirmació de vincle entre la ciutat i el poble gitano”, eren els elogis del batle, Antoni Noguera. Si visquéssim en un país normalitzat, al batle de Palma no li passaria pel cap deixar-se convèncer per sortir en un vídeo al costat d’un ca groc de grans dimensions i que mou el cap tot el temps, i menys encara parlant en xinès. Noguera hauria parlat en mallorquí perquè els xinesos que viuen aquí l’entendrien i ningú es plantejaria haver de canviar d’idioma. Tampoc faria el discurs d’ahir; no veig per què hem de reafirmar cap vincle entre la ciutat i el poble gitano. En un país normalitzat, el poble gitano formaria part de la ciutat, serien ciutadans com qualsevol altra persona, independentment dels orígens o la raça. I és vera que, temps enrere, aquest poble era nòmada, però ara ho és tant com ho puguin ser els mallorquins que han hagut de partir per força per cercar-se les sopes. Aquest poble, si estigués normalitzat, també parlaria en mallorquí. Els gitanos de Catalunya parlen català. La normalització no implica fer actes que podríem qualificar de simples folklorismes i que, si ens trobàssim en època electoral, serien objecte de crítiques diverses. Per respectar els altres pobles primer hem d’aprendre a respectar-nos a nosaltres mateixos.

EDICIÓ PAPER 14/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF