Quan es gira la truita

Sense adornar-te'n, de cop i volta els teus predicaments ja no omplen el Palau Sant Jordi. No saps com hi has arribat, però la gernació que t'envoltava i t'aclamava a cop de pancarta i de crits de suport al costat de velles glòries de la política espanyola, ha quedat reduïda a poc més de mitja entrada de l'amfiteatre romà de Tarragona. I això que has compartit reivindicació i presència amb l'aixopluc d'altres que no són del teu partit en un intent de sumar adeptes al màxim.

De cop i volta, d'aquella majoria aclaparadora has passat a ser minoria. Vés per on, tot indica que els de la minoria han passat a ser majoria, almenys així es percep al carrer i en el nombre de diputats elegits democràticament.

I què fas quan et trobes en aquesta situació? Doncs el discurs fàcil, aquell que diu que aquests són una majoria intimidatòria, una colla de nazis, que han provocat una espiral a favor de la secessió i que a sobre utilitzen els mitjans de comunicació per a al seva causa... que no et deixen ni respirar, vaja.

Ha de ser dur trobar-se ara del costat de la minoria, acostumada a formar part de l''star system' de la majoria. Però mira, aquesta és la grandesa de la democràcia i la grandesa de donar la veu al poble: que als ciutadans no se'ls pot tractar d'estúpids durant massa temps, i que quan ho feu us deixen de donar suport.