OPINIÓ

Un futur

Si voleu saber com serà Palma en un futur, observau els carrers de Palma en el present, qualsevol dia d’aquest mes de juny.

Per entendre la magnitud de la tragèdia, mirau cap a Amsterdam, per exemple. La turistització absoluta de la capital dels Països Baixos no es pot entendre sense el fenomen del lloguer turístic. Al cor d’Europa també funciona la picaresca. Els civilitzats holandesos també fan trampes. Com a mínim ho intenten. L’element diferenciador és que els governants d’allà actuen i els d’aquí es passen la pilota els uns als altres, temorosos de perdre els vots que després tiren al fems amb altres inaccions més insultants.

El desembre del 2014 el Consistori progressista signava un acord amb Airbnb segons el qual la plataforma es feia càrrec de recaptar per a la ciutat l’impost turístic (el més alt d’Europa). Però la mesura més contundent, que no veurem mai a les Illes, consisteix que els particulars només poden llogar els seus habitatges per 60 dies a l’any i a un màxim de quatre persones cada vegada. Si no compleixen, els propietaris paguen la multa corresponent. Fa uns mesos, l’Ajuntament d’Amsterdam sancionà amb 297.000 euros el titular d’una sèrie de pisos que es botava la norma.

Potser la mesura arriba tard, però de moment els responsables municipals s’esforcen perquè les regles es compleixin. Si teniu curiositat per com operen, mirau el reportatge de de la cadena VPRO sobre com ha incidit la irrupció d’Airbnb i la seva expansió en el teixit social de la ciutat. Amb l’expressiu, i explícit, títol de ‘Fer-se ric’, els autors mostren les tècniques dels funcionaris per vigilar que els propietaris que volen treure profit del negoci del segle respectin la llei. Dos d’ells es presenten amb les seves credencials, i acompanyats d’un agent local, als domicilis sospitosos. Toquen el timbre, insistentment, fins que els obren.

Els turistes que es fan els bojos no tenen fugida fàcil. En una escena es veu com les llogateres presumptament irregulars contesten els funcionaris sense obrir la porta i demanant una hora per poder rebre’ls. Li donen 20 minuts i a córrer. Com m’explica Henrike, un basc que viu des de fa 15 anys a Amsterdam i pateix en primera persona la saturació, les tècniques d’inspecció són més pròpies d’escorcolls antidroga. No ho diu en forma de queixa.

Espanya és un país on es criminalitzen uns joves activistes per cremar una foto del rei i es defensa els delinqüents sempre que aquests siguin famosos. Convindria no oblidar que si Messi no entra a la presó és simplement perquè és ric. El futbol equipara els extrems en les seves misèries. La majoria de la premsa catalana, esportiva o no, s’ha mostrat ridículament acrítica, quan no còmplice, sobre l’evasió fiscal del davanter del Barça. Només els mitjans espanyols han superat aquest llindar de la vergonya amb l’exculpació 'avant la lettre' que han fet en el cas de Cristiano Ronaldo.

Mirau 'The young pope', de l’incommensurable Paolo Sorrentino. Més que una sèrie sobre un papa de Roma fictici, és un tractat hiperestètic, i extremadament freudià, de la condició humana. Deixant de banda, si podeu, les connotacions morals, i fins i tot les ideològiques, estam davant un fresc sobre les relacions de poder i el poder en si mateix. Jude Law, protagonista absolut en el paper de pontífex, està més que bé, però els personatges més interessants són altres: Sister Mary, en la carn de Diane Keaton, Gutiérrez (o l’afortunada graduació internacional de Javier Cámara) i, sobretot, el cardenal Voiello, secretari d’Estat del Vaticà (espectacular Silvio Orlando).

PS: Quan parl d’inacció política insultant, em referesc, per exemple, a la Feixina. #SaFeixinaSíQueTomba

EDICIÓ PAPER 17/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF