ABANS D’ARA
Opinió 30/08/2022

El fred joc de la política del poder (2008)

Peces Històriques

CARLES NADAL
2 min
El fred joc de la política  del poder (2008)

De l’article de Carles Nadal (Barcelona, 1923-2010) publicat avui fa catorze anys a 'La Vanguardia' (31-VIII-2008). Traducció pròpia. Feia tres setmanes que havia començat la guerra entre Geòrgia, per una banda, i Rússia, per l’altra, amb el suport de les autoproclamades repúbliques prorusses d’Ossètia del Sud i Abkhàzia. Ja s’albiraven les cobejances russes sobre Ucraïna.

La Unió Soviètica no és un país com els altres. És gairebé un continent on es troben Europa i Àsia. Amb aquestes paraules començava la gran especialista en temes russos Hélène Carrère d’Encausse el seu llibre L’empire éclaté, publicat el 1978 però ara absolutament necessari si es vol entendre què passa a Geòrgia. Henry Kissinger, amb el pes del seu saber en política exterior, va escriure a Diplomacia : “Al llarg de la seva història, Rússia ha constituït un cas especial”. I afegeix: “L’imperi rus, esquinçat entre l’obsessiva inseguretat i el seu zel proselitista, entre les exigències d’Europa i les temptacions d’Àsia, sempre ha representat un paper en l’equilibri europeu però emocionalment mai no en va formar part”. [....] Durant la guerra freda hi havia qui advertia que els dirigents soviètics pensaven gairebé tant en termes d’imperi com d’expansió del comunisme internacionalista. [...] Amb la Segona Guerra Mundial acabaren tots els imperis europeus continentals o colonials. Va quedar el rus, la URSS. [...] Rússia és avui l’únic imperi europeu. La major potència militar del nostre continent i la segona en el món. Amb una creixent potencialitat econòmica, de la qual és expressió ben evident la producció de petroli i gas amb què abasteix majoritàriament quasi dos terços de les necessitats energètiques dels països de la UE. I dotada d’una extensió territorial immensa entre Europa i Àsia. [...] L’herència imperial comporta el problema de la seva enorme heterogeneïtat. De pobles, races, llengües, religions. [...] En el capítol dels nacionalismes i el seu vessant imperialista, ¿tornem enrere o seguim com sempre? Senzillament som en allò que Kissinger anomena “fred joc de la política del poder”. Els europeus comunitaris, per justificar la nostra escassa rellevància en aquest terreny, ens entestem a introduir elements morals, de dret, humanitaris. També ho fan els Estats Units, des de sempre. I per això es parla de guerres humanitàries, d’interposició de tropes pacificadores. A Moscou qualifiquen els soldats russos a Geòrgia de “força de pacificació”. [...] Entrar en el joc del “tu vas començar” és balder. [...] L’imperi euroasiàtic està retallat però no desintegrat. Tot imperi s’ha creat i s’ha mantingut paradoxalment sota la doble pulsió expansiva-defensiva. [...] ¿No diu Rússia que ha de “defensar els seus ciutadans siguin on siguin”, tant a Ucraïna com a Estònia, per exemple? Enfront d’aquesta lògica de les relacions de poder hi ha el bon sentit de la cancellera Merkel, que, en dir que “no tots els pobles que volen abandonar un estat estan en condicions de fer-ho”, adverteix: “I això ho saben a Rússia”, en al·lusió a la mateixa enrevessada heterogeneïtat del complex estat federal rus. [...]

stats