EscriptorEl missatge que ens ha endossat el govern en funcions de l’Estat, per boca del seu president Pedro Sánchez, és que l’enterrament de Franco en una altra tomba ens ha deixat una democràcia perfecta, d’una tal transparència que pertot arreu veim brillar els drets humans. Ja deveu haver llegit els escrits de Josep Pla sobre els moviments borrascosos de la tramuntana..., que finalment deixen una cúpula celeste i unes perspectives de nitidesa excepcionals. Un procés semblant és el que han volgut descriure els mandataris del govern espanyol. Qui havia de dir que fins i tot de la reinstal·lació del generalíssim cadàver se’n podria extreure material aplicable a la qüestió catalana –o espanyola. Però en aquesta guerra l’Estat aprofita tot el que té a l’abast i el que no existeix. Les qüestions d’estat es formen en sòrdides galeries subterrànies en les quals no pot créixer res que millori la vida de l’exterior. Són qüestions d’altíssim contingut infectant, que pretenen familiaritzar la població amb la mentida i amb la ignomínia general.
Amb la cridanera dedicació dels mitjans a la cerimònia i a les seves conseqüències en tertúlies d’aquestes que es presenten com a debats, es pretén que ara es clou definitivament la dictadura i floreixen els drets humans: ho diuen els mateixos que dies enrere no en reconeixien cap dèficit. En tot cas, tot plegat són materials per a la propaganda política, que ara és ‘la’ política i que ja ens asfixia –i espera. Aquest és el sentit de la cerimònia que, en definitiva, el que ha mostrat, per als que no ho sabien, és que el franquisme ha pogut sobreviure a la mort del generalíssim i que no se’l reprimeix per més que s’expressi amb exabruptes anticonstitucionals. Escarrufa imaginar com haurien reaccionat les forces de seguretat de l’estat si aquesta manifestació s’hagués escenificat a Barcelona.
Per més que l’autocomplaença vessi per les orelles als governants de l’Estat, el trasllat del cadàver ha servit per demostrar moltes coses que Sánchez no ha dit: la persistència del franquisme, la desimboltura amb què es mou entre nosaltres o la incapacitat de l’Estat de convertir l’afer en guia i avís per a l’anticonstitucionalisme espanyol. N’han fet una festa per enviar a Europa el missatge d’uns drets humans incòlumes. Una sanguinària fal·làcia.
