Fractures democràtiques
Desafiament. “Brussel·les és igual a dictadura”, deia una de les pancartes que portaven els partidaris de Viktor Orbán en la demostració de força organitzada dissabte a Budapest. Desplegament de banderes i de teories conspiratives, ara apuntant cap a suposats mitjans dirigits des de l’estranger disposats a interferir en les eleccions de l’any que ve. La desfilada, que oficialment commemorava la revolta contra els soviètics del 1956, es va convertir en el colofó perfecte per a una setmana de desafiament polític, que confirma que l’Europa Central s’ha convertit en un problema existencial per a la Unió Europea. Una crisi per etapes, alimentada per la connivència de la dreta tradicional, amenaça ara els fonaments del projecte comunitari: el desafiament polonès a la justícia europea; la corrupció, que ha deixat en evidència el govern sortint de la República Txeca del fins ara primer ministre Andrej Babis, o el del conservador austríac Sebastian Kurz, o les connexions mafioses del poder a Bulgària; els atacs a la llibertat de premsa a Eslovènia o Romania.
La Unió Europea s’hi juga molt més que la defensa de l’estat de dret com a principi fonamental del seu projecte polític. Els abusos i excessos d’uns i altres han trencat també la confiança entre governs; la necessària voluntat d’entesa, sense la qual la idea d’una UE feta de consensos s’esquerda.
Pressió. El Parlament Europeu exigia, la setmana passada, més contundència a la Comissió per congelar els fons europeus que haurien de rebre Hongria o Polònia si no compleixen amb l’estat de dret. Uns fons que, sobretot en el cas polonès -el país que més se n’ha beneficiat-, els han permès reduir moltíssim els nivells de pobresa des de la seva entrada a la Unió. Tant el govern del Fidesz, de Viktor Orbán, com el del partit Llei i Justícia, que controla Jaroslaw Kaczynski, saben que bona part del seu èxit electoral rau en el coixí que suposen aquests diners i la gestió que n’han fet. Per això, Budapest i Varsòvia van denunciar davant del Tribunal de Justícia de Luxemburg aquest intent de condicionar-los les transferències comunitàries.
Però el problema per a la UE va més enllà de la rebel·lia hongaresa o polonesa. El problema és que les agendes de la dreta arreu de la Unió s’han anat empeltant de l’argumentari d’aquesta contrarevolució conservadora que suspèn drets en nom de la sobirania dels estats o contra les minories, les dones o la immigració. És aquesta dreta que no sap com interpretar les pors del seu electoral i que fa anys que està temptada d’esgarrapar l’argumentari i l’agenda dels qui els estalonen des de l’extrem.
Canvi. Però també hi ha una altra lectura que arriba del centre d’Europa. Babis i Kurz han pagat pels seus abusos i corrupcions. Milers de polonesos han sortit al carrer per proclamar el seu europeisme i oposar-se a les derives antidemocràtiques del seu govern. Les eleccions alemanyes han demostrat que l’agenda climàtica és avui la primera preocupació de bona part dels votants. L’oposició hongaresa s’organitza unida per intentar plantar cara a Orbán a les eleccions de l’any que ve. Hi ha un procés de canvi en marxa.
No només es tracta d’enfrontar-se a les derives de Budapest o Varsòvia. L’època de la connivència amb el populisme que permetia reforçar famílies polítiques i coalicions de govern en favor dels grans partits tradicionals s’ha acabat. És aquest període d’afebliment consentit dels compromisos democràtics i dels drets més essencials el que ha acabat posant en perill la Unió.
