Les fosses comunes de Putin
La guerra d'Ucraïna es pot allargar en el temps i, sens dubte, és arriscat preveure cap on es decantarà la balança. La contraofensiva ucraïnesa dels últims dies ha aconseguit canviar la percepció pública sobre la contesa i s'ha convertit en una injecció d'optimisme per al president Zelenski i per al bloc occidental que li dona suport, i en un cop per a Rússia, on han començat a aflorar els nervis i algunes inicials dissensions. Fins i tot el president rus, Vladímir Putin, ha hagut de fer equilibris davant del seu homònim xinès, Xi Jinping, en la trobada que han tingut a Samarcanda. El mandatari xinès, tot i fer-se la foto amb Putin i donar-li públicament suport, no pot estar content amb el curs dels esdeveniments militars sobre el terreny, que estan destapant les misèries de Moscou.
Estem parlant de misèries en dos sentits: en un sentit estrictament militar (l'exèrcit rus s'està revelant com una organització ineficaç i feixuga) i pel que fa al respecte dels drets humans. En aquest segon cas, la descoberta d'una nova i immensa fossa comuna, maquillada com a cementiri amb creus numerades, en els territoris reconquerits per Kíiv, dona una prova més dels mètodes russos. Putin podria, doncs, estar-se cavant la seva pròpia tomba de cara al judici de la història. Els 440 cadàvers localitzats en un bosc a la localitat d'Izium, molts amb les mans lligades a l'esquena que denotarien assassinats massius, són un peremptori dit acusador. És una fossa comuna fins i tot més gran que la de Butxa, a tocar de la capital ucraïnesa. El Consell de Drets Humans de l'ONU ja ha anunciat que enviarà a Izium un equip investigador per esclarir el que semblen indicis clars d'una actuació repugnant.
Qualsevol guerra és cruel, esclar, però el rastre d'escenes de barbàrie russes està recordant el pitjor del gènere humà. Difícilment Putin podrà sortir-ne indemne: si bé és cert que controla la seva opinió pública i publicada, i que fins ara ha anat aixafant tota dissidència interna, no pot fer el mateix amb la mundial. Només la seva permanència al poder l'eximirà d'haver de retre comptes. El dia, si arriba, que el règim putinià caigui, la seva figura caurà darrere, com tants altres cops ha passat amb autòcrates i líders que semblaven totpoderosos. Ja fa temps que hem après que l'autoritarisme té moltes cares.
Però una derrota clara de Moscou suposaria un contratemps per a Pequín, que està donant suport econòmic a Putin i, per tant, el sostindrà per interès propi. Per a Xi Jinping, a més, l'escenari ucraïnès és un laboratori del seu plet taiwanès. En tot cas, quan el mandatari xinès ofereix a Putin liderar el món, en realitat el que fa és atorgar-se el poder de concedir-li aquesta gràcia: és un gest de condescendència davant d'un Putin lligat de mans i peus a Pequín, amb un exèrcit rus que com més va més mostra les seves febleses i la seva inhumana incontinència violenta. Putin potser se'n pot arribar a sortir, sí, però fins i tot en aquest cas tindrà un cost polític i d'imatge molt elevat per a Rússia i per a ell mateix.
