En formació

Imagineu que tothom pogués dedicar-se a qualsevol feina que volgués en qualsevol moment? Que tu, per exemple, vols dedicar-te a l'ebenisteria. Per descomptat, demà a les vuit vens, t’entrego l’uniforme, els EPIs i et dono els protocols. I au. O que jo vull dirigir una entitat bancària, en fi, si hi han protocols què pot fallar, no? Per suposat fallaran coses perquè ens falta una peça important, saber què fem i per què ho fem, ens falta la formació. Doncs en l’atenció a la víctima de violència de gènere i violència intrafamiliar, el mateix.

La Cedaw ja insisteix en què les persones que entren en contacte amb aquestes víctimes estiguin degudament formades, però és que donades les característiques del país ho hauríem d’estar fent encara molt millor, haurien d’estar treballant de forma perfectament articulada tots els equips: associacions, treball social, metges/ses referents, infermeria d’atenció primària, personal de salut mental, d’urgències i de policia, medicina legal, fiscalia, Batllia i Igualtat.

Els cossos que poden assimilar equips especials, com la policia i la Batllia (crec que el número de cassos justifica àmpliament cossos ex professo) haurien de estar –molt ben– formats i especialitzats en violència de gènere. No és una violència com una altra, té unes bases teòriques que fan entendre l’estructurades socialment i específiques que són. No podem fer un armari amb el protocol armari de quatre cossos i bona voluntat. Sobretot perquè tractem amb persones que han sofert violència física, sexual o psicològica, moltes vegades amb menors víctimes directes o indirectes, i hem de ser la millor versió professional possible. Aquells cossos que no poden tenir un equip fixe han de rebre formació suficient i tenir recursos àgils i coordinats, el contrari és no voler veure que aquest problema està en l’estructura mateixa de la societat i mereix atenció plena. Perquè, malauradament, ni passarà ni trobarem vacunes.

El Govern ha de ser valent i liderar un canvi de mentalitat que permeti a les persones que atenen víctimes de violència actuar amb el màxim de recursos i seguretat possibles. I això ho dona la formació, l'especialització i la qualitat en l’atenció. 244 dones ateses és una xifra tan terrible que espero enormement que l’acord d’augmentar els recursos vagi orientat als recursos que es demanen des de la primera línia d’atenció. No fem grans plans que es dilaten en el temps perquè ensopeguen amb vint despatxos ben intencionats però allunyats de la realitat. Cal parlar amb les persones, saber què saben, què necessiten, què falla. Si parlen entre elles. Si col·laboren entre elles i si, com a Govern, els hi poden facilitar encara més aquesta terrible tasca. Si tenen idees. Si poden fer canviar les coses.

Com deia el personatge, els petits canvis són poderosos. Gràcies als grups parlamentaris per valorar l’increment de recursos, gràcies per pensar en nosaltres i en elles i en les famílies i en els nens i les nenes. Teniu un enorme poder per a millorar l’atenció a les víctimes, però també per a millorar la societat i ser exemple de valors. I ja sabeu com va allò que un gran poder comporta, bé, ja sabeu. Estaran(em) esperant.