14/01/2022

Sense foguerons

3 min

La pandèmia, aquesta vegada en la variant òmicron, ha tornat a deixar-nos sense foguerons, dimonis ni torrades per Sant Antoni, i sense concerts a les places de Palma per Sant Sebastià. Als atrotinats defensors de les llibertats que han sorgit amb el coronavirus (i que, com el mateix virus, a més de ser pesadíssims, poden tenir efectes fatals sobre la salut de les persones), no fa falta dir que això els ha semblat fatal. Entre ells no hi falten (no hi poden faltar) aquells que en culpen els governs d'esquerres, començant pel de les Balears. “Armengol nos deja también sin foguerones” és una frase que es pot llegir aquests dies a les xarxes socials. El nivell és aquest, però s'ha d'admetre que la mallorquinada “foguerones” és digna d'aplaudiment.

En realitat, a la majoria de la gent la pandèmia li importa més o menys en la mesura que afecta el seu dia a dia. Poder anar o no anar al bar presentant o no presentant el certificat covid, poder o no poder anar de viatge, al gimnàs, de copes o a la platja, poder o no poder torrar botifarrons. Fins aquí arriben les preocupacions i l'empatia no sé si de la majoria, però sí d'una quantitat important de conciutadans. Després, com que d'acord amb la manera consuetudinària de fer passar el calendari endavant, com aquell que diu ja som a Pasqua, haurem de donar per inaugurada la temporada turística. Això vol dir que els periodistes podran deixar de comptar contagis, ingressos hospitalaris, malalts a l’UCI i difunts per coronavirus i posar-se a comptar vols procedents d'Alemanya i del Regne Unit, passatgers, pernoctacions, euros per turista, cotxes de lloguer, gandules a la platja, i tot allò que se'ls acudeixi que pugui ser comptat i que tingui a veure amb el turisme. Esperem, pel bé de tots, que les previsions optimistes que darrerament han difós els epidemiòlegs s'acompleixin, i que la variant òmicron sigui la primera passa cap a la “normalització” de la SARS-CoV2 cap a un virus amb el qual puguem conviure “normalment”, com ho feim amb la grip, etc. Tot i que molts no ho esperen tampoc pel bé de tots, sinó per poder tornar a allò que anomenen normalitat i allò que recorden, sospirant, com un molt bon estiu per al turisme: l'estiu de l'any 2019, quan vam arribar a uns nivells de saturació senzillament insuportables en tots els sentits.

Després de quasi dos anys, la situació actual de la pandèmia ens proporciona l'ocasió de recordar allò que alguns sembla que es neguin a acceptar, i és que les Balears formen part del planeta Terra. Això vol dir que ens afecta allò que succeeix al nostre voltant, fins i tot a una distància superior a la que ens separa dels aeroports alemanys. Com la resta del món, les nostres possibilitats d'estar protegits d'aquest i de qualsevol altre virus passa per la vacunació global, és a dir, perquè els països pobres disposin d'una assistència sanitària tan digna com de la que gaudim aquí (no “per fortuna” ni “per sort”, com de vegades es diu, sinó pagant impostos). Aquesta hauria de ser la conclusió prioritària que traguéssim d'aquesta pandèmia, que els experts també avisen que no serà la darrera. Assumir aquesta conclusió comporta una sèrie de conseqüències que se suposa que es volen començar a afrontar amb els fons europeus per a la recuperació econòmica, o Next Generations, o com se'n vulgui dir. Però la inèrcia i la temptació (a Mallorca, a Brussel·les, arreu del Primer Món) de quedar-se planyent els botifarrons i fent recompte de turistes és poderosa.

Sebastià Alzamora és periodista

stats